La
Librería de El Sueño Igualitario
Cazarabet conversa con... Jaume Barrull, autor de "Ànimes batudes" (Pagès)
Es tracta, aquesta, d´una novel-la molt ben escrita i
molt ben articulada des d´una
ploma que sap sobre el què escriu i que, durant la proposta argumentativa, va contestant
molts interrogants que podem tindre sobre com es van anar desenvolupant molts esdeveniments i molts trets de la guerra …així com les respostes que les
persones anven donant dant diferents circunstàncies…És un llibre molt digne i ferm que ens apropa
a indrets on surt allò pitjor
de les persones, però també allò
que ens ompli d´esperança….
Allò que ens
explica Pagès editors d´aquesta novel-la
A partir del retrobament
fortuït entre dues dones, ja grans i amb
experiències vitals oposades, Ànimes batudes s’endinsa en un mosaic d’històries personals i d’anècdotes que transcorren entre la ciutat de
Lleida i el poble de Sant Bernat de Riucorb (Sant Bernat per a la gent de dretes, Riucorb per a la d’esquerres). Ambdues acaben perfilant les il·lusions, les decepcions, les contrarietats i les passions d’uns homes i d’unes
dones que veuen com les seves vides són batudes (batuda: “Pallissa, llenyada”, diu el Pompeu Fabra) per la guerra i com aquesta els
aboca, de manera imprevisible, a la vida o a la mort.
Jaume Barrull Pelegrí,
historiador i lector impenitent (i diletant, diu) de novel·les, ha reunit en aquest llibre les dues vessants, la professió i la devoció, per endinsar-se, des d’aquesta doble
perspectiva, potser no tan distants,
al nostre passat més immediat: el de la guerra
civil de 1936-1939.
L´autor…
Jaume Barrull Pelegrí , aquest historiador , nascut a Lleida, és professor d’història contemporània a la Universitat de
Lleida. Bona part de la seva
recerca s’ha centrat en la història de les comarques lleidatanes
durant la primera meitat
del segle xx. Recentment ha publicat: Els
escenaris del 6 d’octubre i ha coordinat
el llibre col·lectiu L’obra
de la Mancomunitat de Catalunya a les terres de Lleida. També és
coautor de la Història
gràfica de Lleida.
Cazarabet conversa amb Jaume Barrull:
-Jaume, per què has mirat
a la dona com a element
central i fonamental per a la teva
novel·la?
-Tot
i que sóc historiador (o potser
per això mateix) vaig defugir de narrar una història canònica i vaig optar per les
histories personals – el títol
del llibre va en aquesta direcció – i així, el pes en la narració es va anar inclinant a favor de
la vida quotidiana. Un espai
on el punt de vista de la
dona és molt interessant, ja que és menys convencional que el de l’home. Sobretot en una època en què la presència de la dona en l’espai públic era molt escassa, a diferència d’ara que, afortunadament, desenvolupa un paper públic cada cop més destacat.
- La historia arranca arran d’un retrobament
entre dues dones, ja majors, que tenen una vida darrere amb punts
coincidents i des d’ací es
va desenvolupant tot….Dues preguntes: Per què utilitzes el retrobament que, a
la vegada, és una manera d’arrancar
altres retrobaments que sembla que estan com immersos dins
de la trama?
-D’una
banda, hi ha la voluntat de
connectar amb la idea de la
memòria històrica. Un punt de vista distint de la història pròpiament dita que, d’alguna manera, és el meu punt de vista professional. De l’altra, i així intento contestar les dues
preguntes, es podria dir
que es tracta d’una estratègia narrativa. A mi em sembla que el llibre es pot entendre com
el resultat d’aquesta
conversa entre totes dues dones, que fan memòria de les seves vides, amb algunes coincidències
i moltes diferències, no de
bades van viure la seva joventut en camps diferents i enfrontats. Penso que es pot interpretar que elles són el
narrador extern. Entenc, però, que el lector no faci aquesta lectura.
-Pot
ser podríem definir-la com
una historia coral de personatges….com és la feina
d’englobar i de saber i dominar el fet de retratar els personatges?
--Efectivament, tot i que uns personatges tenen més protagonisme
que uns altres, la meva història és
coral. Pretenia explicar tota la història
i per això, més que uns protagonistes, em feia falta una quantitat important de persones.
Es podria dir, penso, que és com
un puzle i que, al final, els diferents
retrats individuals
configuren una visió de tot
el conjunt. Des del punt de
vista de lligar totes aquestes
histories, podria dir que
he improvisat, però no
seria del tot exacte. Jo
sabia, de bon començament quina era la història que volia explicar (en això partia de la narració convencional de la guerra i, en menor mesura del període republicà immediatament anterior), per tant,
només havia d’anar creant els
personatges que necessitava
per explicar aquesta història.
Aquests, però, un cop existeixen són tossuts i, sovint, t’acaben imposant la seva pròpia història personal.
- La guerra va desmembrar moltes il·lusions: sense mirar si ho feia a un cantó o a un altre...perquè així són les guerres,
però sempre hi han col·lectius que es trenquen i es desmembren més que els altres
…què ens pots dir?
-Com
molt encertadament deia l’Esther Tusquets
en les seves memòries, no tothom van perdre la guerra: uns la van guanyar, i tant que sí! El llibre, però, s’acaba amb
el final de la guerra i, per tant, el futur que els espera als perdedors només
s’intueix i s’exemplifica
en alguns pocs casos, com el d’una de les dues dones que ha viscut l’exiliada i que s’adona, amb molta tristesa,
que la memòria de la seva família i de moltes famílies amigues ha estat esborrada de la vida del poble, fins i tot del cementiri. Ara bé, a nivell individual la mala sort pot afectar, de fet afecta, a tothom. I segons com es miri, la bona sort també. D’altra banda, el fracàs (parcial) del cop d’estat va desvetllar moltes il·lusions, realistes o no, això és un altre debat,
que després la guerra va ensorrar.
-La llibertat per escollir els camins de la vida, els ideals, les maneres de viure i de concebre la llibertat, sempre han sigut doblement castigats mirant a la dona…per què i com fas que això evolucioni al llarg del temps cap aplegar a aquest retrobament?
-El retrobament entre les dues dones és un fet casual i, en un bon començament molt tens: eren molts anys d’incomunicació. Una incomunicació, vulguis que no, sostinguda en greuges objectius, però també en estereotips. Es limiten a fer memòria, cadascuna la seva, però aquest
exercici és suficient per trencar el gel i abatre el mur de silenci. Al final, no es pot dir que siguin amigues, però si que han posat les bases
per a una decidida reconciliació.
-Ets
historiadors, segurament
que ha sigut apassionant el
documentar-se per aquest llibre.
Ens pots contar el procés de documentació?
-M’he
estalviat un procés específic de documentació ja que bona part de la meva vida professional l’he dedicada a estudiar el període
de la Segona República, principalment
els sis primers
anys, però també l’etapa de la guerra. Uns anys, efectivament, apassionants.
-I què ens pots dir de la metodologia de treball, tenint en compte que ets un historiador i que, sembla
(només sembla), que se’ls tingui que associar més al camp de l’assaig…?
-Suposa,
efectivament, un canvi important de perspectiva. L’historiador
ha de ser fidel als fets objectius, però la creació no només et permet inventar sinó que t’hi obliga. Ara bé, partia de moltes
històries reals extretes tant de la memòria personals com, sobretot, de les meves recerques i aquestes em van dur a inventar-ne moltes d’altres fins construir el
puzle que deia abans. Comptat i debatut, doncs, ha estat un canvi d’ofici molt
gratificant i, sobretot, molt divertida. M’agradaria que
en el conjunt del llibre es
reflectís aquest darrer aspecte, com a mínim parcialment.
-No sé si és neguit més
o què…però veig un cert aire de revolució i d’activisme que va fort i valent amb
l’obra de la mà del POUM i
de la CNT…Què ens comentes?
-No em moc de la versió
ortodoxa: allí on va fracassar
el cop d’Estat es va engegar una revolució. Ara bé, més que posar l’accent en les qüestions més polítiques del procés, m’he fitxat
més en els canvis que es produeixen en la
vida quotidiana (alguns elements de les col·lectivitzacions),
però també en els aspectes més polèmics,
com ara la violència revolucionària o l’estraperlo que
es genera, també, en el bàndol republicà.
He mirat de fugir dels estereotips i situar el punt de mira en homes i dones de poble amb aspiracions
emancipadores, però que la seva
visió està més limitada per l’experiència
que no pas per les doctrines en bona mesura abstractes. Però, efectivament, els principal agents d’aquesta revolució van ser, substancialment,
els de la CNT i a les comarques de Lleida també el
POUM.
-Amic
Jaume en què estàs treballant en l’actualitat?
-Si et refereixes a si continua treballant
en aquests temes, des d’una
perspectiva no estrictament lligada
a l’ofici d’historiador, et
diré que és temptador i que
m’agradaria completar un període
històric tant apassionant com aquest de la guerra i la postguerra. Si ho
faré o no, ara mateix no ho sé: hem de deixar
una mica d’espai a la improvisació.
20061
Ànimes batudes. Jaume Barrull
520 páginas 17 x 24 cms.
24,00 euros
Pagès
A partir del retrobament fortuït entre dues dones, ja grans i amb experiències
vitals oposades, Ànimes batudes s’endinsa en un mosaic d’històries personals i d’anècdotes que transcorren entre
la ciutat de Lleida i el poble
de Sant Bernat de Riucorb (Sant Bernat
per a la gent de dretes, Riucorb per a la d’esquerres). Ambdues acaben perfilant les il·lusions, les decepcions, les contrarietats i les passions d’uns homes i d’unes
dones que veuen com les seves vides són batudes (batuda: “Pallissa, llenyada”, diu el Pompeu Fabra) per la guerra i com aquesta els
aboca, de manera imprevisible, a la vida o a la mort.
Jaume Barrull Pelegrí,
historiador i lector impenitent (i diletant, diu) de novel·les, ha reunit en aquest llibre les dues vessants, la professió i la devoció, per endinsar-se, des d’aquesta doble
perspectiva, potser no tan distants,
al nostre passat més immediat: el de la guerra
civil de 1936-1939.
Primeras páginas:
http://www.pageseditors.cat/ftp/pdf/3988_EXTRACTE_Animes%20Batudes.pdf
Jaume Barrull Pelegrí
(Lleida, 1947). És historiador i professor
d’història contemporània a
la Universitat de Lleida. Bona part
de la seva recerca s’ha centrat en la història de les
comarques lleidatanes durant
la primera meitat del segle
xx. Recentment ha publicat: Els escenaris del 6 d’octubre i
ha coordinat el llibre col·lectiu L’obra de la
Mancomunitat de Catalunya a les terres
de Lleida. També és coautor de la Història gràfica de
Lleida.
_____________________________________________________________________
LA LIBRERÍA DE CAZARABET - CASA SORO (Turismo cultural)
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069