La
Librería de El Sueño Igualitario
Albert Palà Moncusí escriu sobre la historia cultural
del lliurepensament català entre els anys 1868-1923.
Aquesta obra d´assaig i pensament ha
aconseguit el I Premi d´Assaig Ateneu Barcelonés.
L´obra ha estat editada per la Editorial Afers
de Catarroja, València, dirigida per en Vicent Olmos.
Allò que ens explica la sinopsis del llibre:
El lliure pensament català és un dels
moviments socials més desconeguts de la nostra història contemporània, malgrat
que va ser un dels més rellevants i influents durant el Sexenni Democràtic
(1868-1874) i la Restauració borbònica (1874-1923). Aquest llibre l’analitza
des d’una perspectiva d’història cultural i presta atenció a les seves
estructures organitzatives, al seu permanent activisme anticlerical i a les
confluències que generà amb diferents espiritualitats alternatives i moviments
socials i polítics. Maçons, republicans, anarquistes, espiritistes i, fins i
tot, alguns protestants, teòsofs o socialistes participaren d’alguna manera en
tot el magma de tendències que s’integraren al moviment lliurepensador. Personalitats
com Francesc Ferrer i Guàrdia, Francesc Sunyer i Capdevila, Ángeles López de
Ayala, Amàlia Domingo Soler, Odón de Buen, Rossend Arús, Anselmo Lorenzo o
Josep Llunas i Pujals col·laboraren en un moviment que els oferia possibilitats
d’actuació complementàries a les diferents militàncies polítiques i sindicals
o a la privacitat de les lògies maçòniques i dels grups espiritistes. En el
marc d’una societat majoritàriament catòlica, l’activisme lliurepensador
contribuí decisivament a construir noves identitats anticlericals que es
mobilitzaren amb múltiples objectius: combatre la influència de l’Església en
el món educatiu i en les consciències femenines, construir cosmovisions
alternatives al creacionisme o secularitzar els ritus de pas. Òbviament, no foren
tasques fàcils i generaren una autèntica «guerra cultural» contra un
catolicisme que pretenia mantenir la seva posició dominant. Rescatar aquests
combats de l’oblit permet, també, situar en la llarga durada l’anàlisi de
l’anticlericalisme català anant més enllà dels episodis cíclics de violència
que, molt sovint, han orientat de manera finalista la seva anàlisi.
L´autor del llibre, en Albert Palà Moncusí:
(Santa Coloma de Queralt, 1979) es llicencià
en història a la Universitat de Barcelona amb premi extraordinari (2001) i es
doctorà en història contemporània a la mateixa universitat amb una tesi sobre
el lliure pensament català (2015). És membre del Grup d’Estudi d’Història de la
Cultura i dels Intel·lectuals (GEHCI) i ha publicat articles de recerca en
revistes d’història com Afers o Cercles. Ha col·laborat també en
diverses obres col·lectives com El franquisme a Catalunya (2005-2006)
o L’Ateneu i Barcelona. Un segle i mig d’acció cultural (2006).
Actualment és professor de geografia i història a l’Institut Rafael Casanova de
Sant Boi de Llobregat.
Cazarabet
conversa amb Albert Palà Moncusí:
-Amic, conta´ns el perquè d´aquest llibre? Què et va fer donar el pas per escriure aquest assaig?. Què ha significat haver guanyat el Premi Assaig Ateneu de
l'Ateneu Barcelonès?
-Aquest
llibre té el seu origen en una tesi doctoral que analitzava el lliure pensament
català, un moviment social molt desconegut de la nostra història contemporània
que va tenir una notable influència al tombant dels segles XIX i XX i que es
caracteritzava per un incessant activisme anticlerical en el qual confluïen individus amb militàncies polítiques i sindicals
molt diverses. S'hi integraren, entre altres, anarquistes com Francesc Ferrer i
Guàrdia o Anselmo Lorenzo i republicans com Odón de Buen o Francesc Sunyer i
Capdevila. No teníem, però, cap anàlisi en profunditat d'aquest moviment i, per
tant, considerava interessant omplir aquest buit historiogràfic.
Després de fer la tesi, la concessió del Premi Assaig
Ateneu va suposar un valuós reconeixement públic per una tasca d'investigador
que normalment és molt solitària. Per tant, estic molt content i agraït a
l'Ateneu, que ha permès que aquesta investigació tingui difusió i arribi a un
públic més ampli.
-Viure, conviure i fer
front al clericalisme sempre és un treball, difícil, no?
I en certes èpoques molt més que en altres. No és així?
-Bé, ser anticlerical és especialment difícil quan davant
hi ha un estat confessional que considera el catolicisme com a religió oficial
i intenta limitar la presència pública de la dissidència religiosa o de
l'ateisme. És el cas, precisament, dels anys de la Restauració, que ocupen la
part central del llibre.
En aquest sentit, una de les tasques primordials dels
lliurepensadors va ser, precisament, intentar fer visible en l'espai públic la
confrontació contra el clericalisme. No va ser una tasca fàcil perquè l'estat
no tenia només la llei al seu favor, sinó tota una sèrie d'estructures de poder
i dispositius factuals que dificultaven la pràctica quotidiana de la llibertat
religiosa. Molts cementiris neutres, per exemple, estaven totalment descuidats
o abandonats i els alcaldes o les forces vives de cada localitat podien
pressionar -i pressionaven sovint- per evitar la celebració de ritus civils.
-Com va esdevindre el
lliurepensament català envers l ´anticlericalisme? Era la primera pedra que
havien de fer caure?
-Bé,
a més a més de ser la primera pedra que havien de fer caure, ser anticlerical era
allò que unia a tots els lliurepensadors. De fet, si bé els lliurepensadors
podien ser anarquistes o republicans, ateus o deistes, tots estaven d'acord que
calia practicar l'anticlericalisme i això els posava d'acord. D'aquesta manera,
el lliure pensament es convertí en un moviment molt més pragmàtic que no pas
teòric ja que practicar l'anticlericalisme -i no debatre o discutir- era el que
realment els unia.
-Des de quantes perspectives i des de quantes mirades s´estudia
l´anticlericalisme des del pensament lliurepensador?
-Si
l'anticlericalisme era un ingredient central del moviment lliurepensador, també
és cert que podia ser modulat en funció de la facció analitzada. En aquest
sentit, convivien una facció espiritista i deista que volia fer compatibles les
nocions de ciència i religió amb una facció atea i materialista majoritària
que, precisament, no es resignava a la pràctica de l'anticlericalisme i volia
l'eliminació de qualsevol creença de caràcter espiritual. Evidentment, els
debats i les disputes entre les dues faccions van ser constants i dificultaren
enormement la cohesió interna del moviment fins al punt que, en molts moments,
va ser impossible la creació d'organitzacions unitàries.
-I tot això fa que s´esdevingue
una cultura al voltant d´entendre com mirar el clericalisme i com fer-li front?
-Sí,
podem parlar clarament de la voluntat d'acabar amb el clericalisme. Alguns
historiadors han presentat aquest combat com una "guerra cultural"
que, precisament, el que busca és destruir el clericalisme i tota
l'arquitectura de creences del catolicisme i construir una nova cosmovisió que,
paradoxalment, es construeix amb arguments i pràctiques culturals força
semblants a les que pretenia combatre. D'aquesta manera, per exemple, es
celebren batejos civils i casaments civils o, fins i tot, i el que és més
curiós, es celebren sopars en dijous o divendres sant en els quals es menja
explícitament carn i peix. Aquest ritualisme laic, per tant, s'inspira en el
denostat ritualisme catòlic i realitza una funció anàloga, ja sigui de cohesió
social interna o de reforçament del sistema de creences propi.
-Són moltes aquestes
tendències que al voltant de l´anticlericalisme miren entorn del lliure
pensament o és a l´inrevés?
-En
principi, tots els lliurepensadors són anticlericals, però no tots els
anticlericals s'integren en el moviment lliurepensador. D'aquesta manera el
lliure pensament és, en molts moments, la punta de llança del moviment
anticlerical, però la capacitat mobilitzadora de l'anticlericalisme va
clarament més enllà. I és, precisament, practicant l'anticlericalisme quan els
lliurepensadors conflueixen amb individus aliens al moviment en diversos àmbits
d'actuació: des de les escoles laiques al ritualisme civil passant pel
pacifisme o la reivindicació dels drets de la dona.
-Com apleguen a
convindre ací totes les tendències, en aquest assaig?.Però
algunes d´aquestes tendències eren les mateixes que arropaven la II República,
tot i que amb matisos…
-Totes
aquestes tendències conflueixen en la pràctica de l'anticlericalisme, però el
seu activisme decandeix notablement a finals de la Restauració. Baixen el
nombre de societats i de militants de forma ostensible i el context polític,
amb el pistolerisme i la dictadura de Primo de Rivera, tampoc ajuden. Amb la
Segona República, sorgiran algunes societats que no tindran, ni molt menys, la
capacitat mobilitzadora que havia tingut el lliure pensament de finals del
segle XIX. Evidentment, el lliure pensament havia estat un ingredient central
de la cultura política de moltes forces d'esquerres durant molts anys, però als
anys 30 del segle XX les coses han canviat i guanya força l'activisme
estrictament polític i sindical. Són anys convulsos, el triomf de la Revolució
Russa impulsa a Europa una forta onada conflictivitat social que s'agreuja amb
la Gran Depressió dels anys 30 i un moviment interclassista com el lliure
pensament no ho té fàcil.
-En aquella societat tan
patriarcal, tan arrelada a l´Esglèsia deguera ésser molt difícil, sobretot per
a les dones, això d´estar contra el clero, oi i viure aquesta cultura?.Més que
res això es deguera notar als pobles…
-Efectivament,
la força del lliure pensament és menor a petites localitats on un grup
irreductible d'ateus o deistes malda per celebrar ritus civils, construir una
escola laica o fundar un grup lliurepensador. Pel que fa a les dones,
certament, tingueren en un primer moment una posició netament secundària dins
del moviment, però a partir dels anys 80 del segle XIX començaren a participar
amb força de l'activisme lliurepensador i fins i tot es situaren en posicions
capdavanteres del moviment. A més a més, no fou una qüestió estrictament
barcelonina, sinó que al llarg i ample de Catalunya nombroses dones
s'implicaren en el moviment lliurepensador. Penso en els casos de Teresa
Claramunt a Sabadell, Soledad Gustavo a Vilanova i la Geltrú o Maria Trulls a
Igualada, per posar tres exemples prou coneguts.
-Dic lo
d´arrelada a la força i de qualsevol
manera perquè , des de l´ensenyament, sempre s´intentava manipular amb la
ignorància tot i de qualsevol manera, oi?. La
ignorància és una germana gran per a convencer o per a ensenyar allò,precisament, que es necessite i de la millor manera per a
fer poc soroll. Ho veus així?
-Efectivament,
l'ensenyament és un dels cavalls de batalla principals -si no el principal- de
l'activisme lliurepensador. Hi havia el convenciment que una educació en els
principis del lliure pensament faria lliures els alumnes i els apartaria dels
rengles del catolicisme. I, de forma oposada, el catolicisme intentava frenar
les escoles laiques que limitaven la seva influència en uns sectors populars
als quals també pretenia inculcar els seus valors.
-Era l´anticlericalisme
més fort o ferm a llocs on el lliurepensament caminava, també, amb més força?
-Evidentment
sí. Allà on hi havia un grup o societat lliurepensadora, s'hi podia practicar
l'anticlericalisme amb més força i, contràriament, allà on no n'hi havia, també
es podia practicar, però no amb la mateixa intensitat. Crear una organització
lliurepensadora, d'alguna manera, donava continuïtat i sentit a l'activisme
anticlerical.
- Ens pots fer cinc
cèntims de què és allò en que estàs treballant?
-Sincerament,
no tinc actualment cap investigació en marxa. La confecció del llibre ha
suposat un esforç considerable en el qual he abocat tots els coneixements que
tenia fins ara i no tinc, avui en dia, cap projecte concret de recerca.
En
un futur, possiblement intenti aprofundir en algun dels camps d'actuació de
l'activisme lliurepensador o en la biografia d'algun lliurepensador. Penso que
són temes força desconeguts i molt interessants. Sabem poc, per exemple, d'un
lliurepensador republicà de primer nivell com Cristóbal Litrán. No hi ha tampoc
cap estudi ampli i extens sobre Ángeles López de Ayala, i això que és
possiblement la feminista més destacada del tombant de segle. Idees no me'n
falten, però el temps és limitat...
26980
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069