Cazarabet conversa con... Sònia Garangou i Tarrés, autora
de “Les aigües de l’oblit. Una història dels brigadistes internacionals del Ciudad
de Barcelona” (Pagès)
Un llibre que retorna i ens fa memòria de la història dels brigadistes
internacionals del Ciutat de Barcelona, vaixell
atacat per un submarí franquista..
La historiadora Sònia Garangou i Tarrés fa un exercici de memòria pletòric i
memorable entorn a les biografies de dels internacionalistes que d´arreu van
vindre a defensar als valors de la Segona República.
Un llibre que ens explica només
l´atac del submarí i el posterior enfonsament del Ciutat de Barcelona…va més
enllà i tal com expliquen els propis editors:”… ens
explica, a més de l’enfonsament, qui eren aquells brigadistes, què els va moure
a deixar-ho tot per anar a una guerra a defensar els seus ideals i a on van
anar a parar després… les seves històries, fins ara anònimes, ens expliquen una
part de la Guerra Civil, les misèries i les contradiccions d’aquest conflicte,
i també els interessos polítics de l’època, que van condicionar les seves vides
i els impulsaren a prendre partit davant la passivitat dels governs del món.”
El llibre vol fer-li una mena d´homenatge als brigadistes internacionals.
El vaixell—Don Jaime-- que arran del colp d´Estat va ésser nacionalitzat
per la II República—i va passar a ser el Ciutat de Barcelona-- era propietat de
l’empresari mallorquí Joan March Ordinas fins a ésser
torpedinat pel submarí General Sanjurjo—abans submarí
Torricelli-- que el va acabar enfonsant front aigües
de Malgrat de Mar, la població de la nostra autora, Sònia Garangou.
En aquest atac van perdre la vida 50 brigadistes i més de 100 altres
passatgers entre membres de la tripulació i altres passatgers
La sinopsi del llibre:
El 30 de maig de 1937 un submarí franquista va atacar el Ciudad de
Barcelona, un vaixell que transportava brigadistes internacionals. Molts
d’aquells homes havien creuat mig món per venir a una guerra que malgrat que
semblava molt llunyana, sabien que també era la seva. Van deixar la feina la
família i una vida aparentment segura per intentar aturar l’amenaça més gran
d’aquells moments: el feixisme. Alguns van perdre somnis i esperances en el
fons del Mediterrani abans de poder ni tan sols començar a lluitar, altres en
la duresa dels fronts, en l’amargor de la derrota i en els camps d’extermini
que en alguns casos els esperaven a la tornada. Més de vuitanta anys després,
quan el feixisme torna a ressorgir arreu, les seves veus tornen del passat per
recordar- nos que l’oblit engendra monstres.
La autora, Sònia Garangou i Tarrés :
(Malgrat, 1975) és doctora en Història Contemporània per la Universitat de
Barcelona i professora de Ciències Socials. S’inicià en la recerca històrica
l’any 2005 amb la publicació de Malgrat 1930-1940. Els anys silenciats.
Després ha col·laborat en altres llibres locals i en algunes publicacions
col·lectives com La Guerra Civil al Maresme: imatges 1936-1939 o El
franquisme a Catalunya (1939-1977). L’any 2017 publicà Les Joventuts
Llibertàries de Catalunya (1932-1939), resum de la seva tesi doctoral.
Actualment combina la recerca amb l’activitat docent i l’activisme per la
recuperació de la Memòria Històrica.
Cazarabet conversa amb Sònia Garangou
i Tarrés:
-Sònia, amiga, què et va portar a escriure aquest llibre
on estudiant e investigant l´atac que va patir el vaixell Ciutat de Barcelona analitzes
la idiosincràsia dels brigadistes que van deixar a l´arrere una vida ,unes
vivències…per vindre a lluitar pels valors de la II República?
-Vaig començar a investigar la història de l'enfonsament
del Ciudad de Barcelona quan vaig fer la recerca per escriure el llibre de la
guerra civil a Malgrat l'any 2005. En aquell moment vaig poder recollir
testimonis de gent del poble que havien vist l'enfonsament i el vaig descriure
com un més dels episodis que es van viure durant la guerra. En aquell moment només
tenia una part de la història, però l'any 2012 amb motiu de la celebració del
75è aniversari de l'enfonsament vaig conèixer a l'Alan Warren que ens va ajudar
a organitzar l'acte, em va presentar alguns dels familiars dels brigadistes i
em va donar les primeres dades sobre els voluntaris que viatjaven al vaixell.
Aquestes primeres informacions em van servir per començar a estirar el fil i
començar a investigar qui eren aquells homes, de quins països venien, com eren
les seves vides abans de venir a la guerra i què els va passar després de
l'enfonsament.
-És el fet d´ésser de Malgrat de Mar i que l´enfonsament
fos allí , en les seves costes, en aquell maig del 2022 … un dels motius
principals que t´ha dut a investigar aquest esdeveniment i escriure sobre
ell…però també tindràs més motius, no?
-Un dels motius de l'inici de la recerca va ser recuperar
de l'oblit els brigadistes que havien patit l'enfonsament i ajudar en la
construcció d'un memorial que recordés aquell fet. L'any 1938 ja s'havia fet
una petició per poder homenatjar amb un monument als brigadistes que havien
mort, però el final de la guerra i els quaranta anys de dictadura ho van
impedir. 85 anys després, el diumenge 29 de maig de 2022, es va inaugurar a
Malgrat un monument dedicat als brigadistes i als pescadors que els van salvar.
Alguns dels familiars dels brigadistes ens van acompanyar i van poder, després
de tants anys, dedicar-los una commemoració. Alguns van morir a l'enfonsament,
altres als fronts durant la guerra, cap d'ells va poder ser retornat al seu
país i algunes famílies van trigar molt de temps a assabentar-se que havien
mort. La recerca històrica era necessària per poder recuperar els seus noms i
què els havia passat.
-Malgrat de Mar va quedar copsat per aquell trist
esdeveniment?
-La gent que aquell 30 de maig era a la platja o van
sentir l'explosió i hi van anar a veure què passava van quedar impactats. Ho
recordaven com si ho haguessin viscut feia pocs dies i descrivien els crits i
com els brigadistes sortien de l'aigua o arribaven ferits a les barques.
-Per què t´interessen tant els brigadistes
internacionals… ?.-Tot un món molt particular el que ens presenten, oi?
dins el col·lectiu dels brigadistes…
-Perquè va ser un moviment col·lectiu únic, més de 35.000
persones de tants països diferents que van estar disposats a deixar una vida
segura, la feina, la família per lluitar per uns ideals. Estaven convençuts que
calia aturar el feixisme a Espanya perquè no continués expandint-se, van tenir
clar que aquella amenaça tard o d'hora els arribaria sinó feien res per
evitar-ho.
-Què et desperta més la atenció d´aquest col·lectiu?
-Pel que he anat descobrint en aquesta recerca el perfil
d'activistes o militants de diferents organitzacions que tenien la majoria de
brigadistes i com un cop van tornar als seus països van seguir amb involucrats
en diferents causes durant tota la seva vida.
-Amiga Sònia, parla'ns, si us plau, del procés d'
investigació ... d'aquesta tasca tan àrdua, de recerca, molta lectura, posar
ordre ....
-El procés de recerca ha combinat la recerca de premsa de
l'època, dels testimonis per escrit que van deixar els brigadistes i les cartes
o diaris personals que m'han fet arribar alguns familiars, amb els documents
que he localitzat en diversos arxius, on n'he trobat més al arxiu d'història
sociopolítica de Rússia (RGASPI) que fa pocs anys que està disponible online.
En aquest arxiu hi ha milers de documents sobre les Brigades Internacionals i
és difícil localitzar els fitxers concrets que necessites, però hi ha molta
informació sobre els brigadistes.
-Però suposo que al ser d´ on ets de Malgrat de
Mar...sempre has tingut que sentir parlar molt d´aquest tràgic esdeveniment, oi?.-
També entra ací en joc la documentació envers la recollida de testimonis orals
que van viure més o menys directament l´ esdeveniment...
-Els testimonis orals també han estat molt importants i
la documentació que hi havia a l'arxiu de Malgrat que va ajudar a iniciar la
recerca.
-Un cop recopilat tot, com és la metodologia de treball
que fas servir ?; Com li poses ordre a tot?. -Treballes tenint en compte
com un guió de qüestions a anar contestant, a anar donant resposta...
-Com que a l'inici de la recerca l'objectiu era
documentar els brigadistes que anaven al vaixell, vaig fer una base de dades en
la que vaig recollir les dades dels brigadistes, fins ara he localitzat 46
brigadistes que van morir a l'enfonsament, més quatre membres de la tripulació,
i 130 brigadistes que van sobreviure. Quan Pagès Editors em va proposar
publicar un llibre que expliqués l'enfonsament i aquesta recerca, vaig tenir
clar que no només volia explicar què havia passat a l'enfonsament sinó també
qui eren aquells brigadistes, quin camí havien seguit per arribar al vaixell,
què els va passar després de l'enfonsament, els que van ser capturats per les
tropes franquistes i van acabar en camps de concentració... Vaig triar alguns
dels brigadistes dels que havia aconseguit recopilar més informació i que
exemplificaven les diferents situacions que van viure: els que van morir a
l'enfonsament o van quedar ferits, els que van morir a la guerra, els que van
desertar...
-D´aquest treball , amiga, què t´ha cridat més l´atenció?
-Les històries de vida dels brigadistes i com els van
afectar els esdeveniments històrics i polítics de la seva època.
-T´han sorprès alguns dels retrats dels brigadistes que
tingueren la seva trobada i el seu punt en comú en el vaixell Ciutat de
Barcelona?
-La majoria van tenir unes vides molt intenses, n'hi
havia que havien lluitat a la Primera Guerra Mundial, després de la Guerra
Civil van participar a la Segona Guerra Mundial perquè ells consideraven que
era la mateixa guerra contra el feixisme. Alguns van ser deportats a camps de
concentració nazis o van morir en combat. Fins i tot un dels voluntaris que
havia sobreviscut a l'enfonsament del Ciudad de Barcelona, va acabar morint en
un altre enfonsament a prop de Rússia.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las
Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069