La
Librería de El Sueño Igualitario
Cazarabet conversa con... Joan Carles Alayo i Manubens i Eusebi Casanelles i Rahola, sobre el libro “Aigua i energia. L'aprofitament hidroelèctric dels rius catalans” (Pagès)
L´aprofitament hidroelèctric dels rius catalans.
El llibre que ens ve des de Pagès Editors, ens mostra,
des de la ploma de Joan Carles Alayo i Manubens, de com ha esdevingut la seva història, l´estructura industrial
i el patrimoni tecnològic.
Un llibre que és tota una joia editorial del patrimoni hídric versus aprofitament antropològic i humà a Catalunya.
El llibre aporta, a més, un inmens treball en forma d´ imatges, mapes, fotografies…molt de material gràfic, fitxes tècniques i que ens expliquen certes.
El llibres ens ajuda a fer-nos
una idea de en quina situació els
troben els diferents rius des de els més petits
fins als més “importants” o els que presenten una major atenció…
Allò que ens diu la editorial del llibre. la sinopsi.
La producció
hidroelèctrica arrenca a
Catalunya a finals de segle
XIX i bona part d'aquelles instal·lacions pioneres encara segueixen mantenint la seva aposta industrial que respecta el medi
ambient. Aquesta publicació recull d’una forma precisa i ben documentada el que ha estat la generació elèctrica catalana vinculada amb l'ús de l'aigua com a font d'energia.
Està estructurada perquè el
lector pugui recórrer, riu a riu, a través del text i les imatges, totes les instal·lacions que actualment
donen vida industrial als nostres
rius i ens aporten energia d'origen renovable. Des
de les petites centrals,
que es van començar a construir a les fàbriques tèxtils dels rius Llobregat o Ter, fins a les grans centrals construïdes al segle XX, totes han estat documentades, descrites i visitades per l'autor.
Joan Carles Alayo i Manubens, (Vilafranca del Penedès, 1948) és pèrit industrial elèctric i doctor enginyer
industrial per la UPC. Ha estat vinculat
des de l’any 1970 en empreses
del sector: Hidroelèctrica de Cataluña, S.A., ENHER i
ENDESA. Apassionat per l'electricitat,
la seva recerca històrica s'ha dedicat a l'estudi de l'evolució de la tecnologia elèctrica i la electrificació de Catalunya i Espanya.
És membre de la Societat Catalana d’Història de
la Ciència i de la Tècnica
i col·laborador del Museu
Nacional de la Ciència i de la Tècnica
de Catalunya. Entre les seves obres mereix destacar L'electricitat a
Catalunya, de 1875 a 1935.
L´autor, en Joan
Carles Alayo i Manubens.
https://www.todostuslibros.com/autor/alayo-i-manubens-joan-carles
Aquest estudiós nascut a Vilafranca del Penedés—a la Comarca de l´Alt
Penedés—és pèrit industrial
elèctric i doctor enginyer
industrial per la Universitat Politècnica de
Catalunya. Ha estat vinculat , des de l´any 1970, a l´àmit de l´enginyeria eléctrica, treballant
a les empreses del sector: Hidroe`lèctrica
de Catalunya, S.A; ENHER i ENDESA. Apasionat per la electricitat, la seva recerca
histórica s´ha dedicat a l´estudi de l´evolució de la
tecnología eléctrica i electrificació de Catalunya i Espanya.
És membre de la Societat Catalana d´Estudi de la Ciència i de la Tècnica des de la seva fundació i, dins de l´àmbit del patrimoni industrial,
és col-laborador del Museu Nacional de la Ciència i de
la Tècnica de Catalunya.
Entre les seves obres, cal destacar: L´electricitat
a Catalunya. De 1875-1935. Un obra cabdal per conèixer el que va pasar en aquella etapa de consolidació de l´electricitat i
que va tenir el reconeixement
de l´Institut d´Estudis Catalans que va otorgar-li l´any 2010 el premi Prat de la
Riba.
El pròleg
del llibre li ho va fer Eusebi
Casabnelles, Vicepresident
del Patronat del Museu de
la Colònia Vidal ; aquest hoem, un enamorat del Museus i del Patrimoni
Industrial, és enginyer industrial per l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials de
Barcelona (1971), cursà estudis
de ciències socials a l’ICESB (1973) i féu un màster de gestió ambiental a la
Universitat d’Indiana (EUA) (1979). Diplomat en museologia (1982), fou promotor del Museu
Nacional
de la Ciència i de la Tècnica
de Catalunya
, del qual fou director des de la creació
(1984) fins al 2013, i que estructurà
com una xarxa de museus, amb seu
central a Terrassa i seccions en diferents
punts de Catalunya. Fou
també president de l'Associació
Espanyola del Patrimoni
Industrial i de l'Obra Pública (1988-1991) i membre de la comissió executiva
del TICCIH (The International Committee
for the Conservation
of the Industrial Heritage),
que presidí en 2000-2005. És vicepresident
del patronat del Museu de
la Colònia Vidal. L'any
2017 rebé la Creu de Sant Jordi.
https://dialnet.unirioja.es/servlet/autor?codigo=29895
Nosaltres li hem
fet unes preguntes arran d´aquest llibre a Eusebi Casanelles.
Cazarabet
conversa amb Eusebi Casanelles i Rahola:
-Eusebi,
amic, què ha suposat per a tu escriure el pròleg d´aquesta
obra magnífica?
-Per
a mi ha estat un plaer poder-lo escriure
, conec a en Joan Carles des de fa molts
anys i des de la direcció del mNACTEC el vaig animar a que l’escrigués. Al museu havíem
començat una col·lecció sobre el patrimoni industrial de diversos sectors a
Catalunya. Vam publicar , Les Torres de
Telegrafia Óptica a Catalunya, Els Molins Paperers a Catalunya, i Les màquines
a vapor existents a Catalunya. Vaig considerar que en Joan Carles, autor fe
llibres i de nombrosos articles sobre la
història de la electricitat a Catalunya havia d’escriure un sobre el Patrimoni
hidroelèctric que era un projecte que
ell ja el tenia a al cap
-Amic
Eusebi has tingut, em sembla, el plaer d´escriure el
pròleg del llibre Aigua i energía. Com ha sigut
aquesta mena d´aventura?
-Sincerament
em va fer il·lusió que m’ho proposés, per l’amistat i també per la temàtica del
llibre. La energia hidràulica ha sigut cabdal en la història de la producció
catalana. Fa uns parells d’anys vaig
escriure una ponència sobre els
canals a Catalunya i em vaig adonar que la funció de la majoria de canals
construïts des de l’Edat Mitjana van
ser crear un desnivell riu avall
per aprofitar l’energia de l’aigua. Molt
diferent al que passava a gran part d’Europa on era normal que els canals
servissin principalment per regar o navegar.
Fins la revolució industrial, a part
dels molins que molien gra que
en hi havien per tot Europa, es van
construir molts per altres funcions productives. Com a explicat Maluquer de Motes en varis articles, Catalunya va ser un
dels països capdavanters en la utilització d’aquesta energia per la producció
manufacturera. En gran part ha segut a causa que geogràficament no hi han
gaires grans planes y el país està plegat de muntanyes. Es van construir , fargues, batans per el tèxtil de
llana, molins de paper, de guix , de pólvora.... Per tant la històrica
activitat manufacturera catalana està
molt lligada a l’energia hidràulica.
Aquesta energia va ser la
principal a l’era industrial encara que
gran part de la gent tingui la percepció que va ser la màquina de vapor. Ja en
el segle XX l’electricitat impulsà la segona revolució industrial a Catalunya
aportant una energia relativament barata, , que permetia crear noves industries
com la química i la siderúrgia y explotar mines i situar-les allí on es volia
sense el d’estar vora d’un riu o de un
port per rebre el carbó.
-Un llibre que, avui i ara, feia molta ,
molta falta per a reconèixer el paper
vital que han jugat els rius dins el nostre devenir, no?
-Es
diu que l’energia hidràulica dels rius ha estat explotada fins la última gota i
això és veritat. A l’era dels molins, era comú l’ anomenat mètode
d’embassaments en el que l’aigua de la sortida d’un molí ja hi havia la cua de la bassa, del molí que hi
havia aigües avall. Uns casos cque són exemplars són
els de Capellades i el de La Riba on hi havia 17 molins un darrera l’altre.
Espot dir que les colònies industrials dels rius Llobregat, Cardener i Ter van
seguir la mateixa filosofia i ara no crec que
quedin gaires llocs on hi hagi un desnivell i un cabdal que justifiqui
construir una central hidroelèctrica L’energia hidroelèctrica és una energia
neta que no contamina i l’hem de cuidar i tenir en comte que tenen una vida
limitada ja que amb el temps els embassaments es van colmaten
es a dir s’omplen de terra.
-Tot i que nosaltres no som gaire agraïts …
-Els
hauríem que considerar-los com una joia, com diuen la gent de l’Ebre “ el
riu és vida”, sense la seva aigua noi
podríem sostenir la població actual de Catalunya ni la seva producció agrària ,
ni part de la industrial.
-Els nostres rius no és que estiguin
famolencs d´ aigua….és que són, constantment, maltractats per nosaltres.
-El
gran problema és que en el nostre país plou poc i som molta gent que volem regar els camps
agrícoles, alimentar d’aigua els pobles i ciutats, utilitzar-la per moltes
indústries i a més volem que els rius siguin un lloc de lleure.
Moltes funcions per poca aigua. Vull ser optimista i crec que sincerament, en aquests
últims dos dècades la qualitat dels rius
ha augmentat molt i que actualment hi ha flora i fauna on anteriorment no hi
havia. Però hem d’assumir que en els rius mai baixarà els cabdals d’aigua de fa
un segle ni que hi hauran els rierols que hi havia fa cinquanta anys com la
riera de l’Avencó
a Aiguafreda on quan jo era petit ens anaven a banyar i a buscar crans.
Avui és quasi completament sec, l’aigua
s’ha xuclat per diferents menesters.
I
aquest és el conversa amb l´autor, en Joan Carles Alayo i Manubens:
-Joan
Carles, com se't va ocórrer l'escriptura, després de l'estudi i la investigació, d'aquest llibre?
-El
tema va nàixer per dues
bandes:1.- Amb la mirada
posada en la generació elèctrica
com a element principal del
sistema elèctric. 2.- Amb
un plantejament de treballar
el patrimoni industrial de l'electricitat
a Catalunya.
-Veient la magnitud del treball,
entre moltes coses, també em
pregunto: quant de temps
vas invertir-hi en aquest projecte?
J-o
dic que uns sis anys, tot
i que no és fàcil de comptar atès que en mig he anat treballant
en altres projectes.
-Com teu vas fer:
perquè això suposa conèixer molt el territori, per suposat tots els
rius—dels dels més grans als
rierols més petits---Què ens
pots dir?
-Coneixia en part les centrals més importants
a nivell de les dades característiques més importants i amb el meu primer treball sobre l'electricitat a Catalunya, de 1875 a 1935 també la informació històrica que en tenia
ja em donava
un avantatge.
No obstant això, el treball ha estat situar totes les centrals dins el territori, a cada riu, en la seva correcta posició, comptar amb les dades mínimes
de potència i buscar llavors
de qui eren propietat, que hi havia a dins....
Molta informació que tractar i analitzar, per arribar
a concretar el que dic de cada una d'elles.
-Normalment, amic, quin ús li
solem donar a l'aigua que viatja per un riu?
L'aigua serveix per diferents usos, aigua de boca, aigua per el reg agrícola, aigua per als tractaments
industrials. L'aigua per
fabricar energia torna al riu
igual com ha entrat.
-Hi ha diferenciacions entre els usos que li donem a l'aigua a Catalunya de la
que se li dona a qualsevol altre lloc de l'Estat
Espanyol o del continent Europeu.
-No
-Jo
que estava aquests dies mirant de molt prop un riu ,el Millars.
M'adonava de la pressió al
que el sotmetem….molta i això que és un riu petitó---molt
característic de la Conca del Mediterrani,
però altament sobre explotat--. Què ens pots dir
de l'actitud de l'home damunt aquests rius, que has estudiat? Estan sobre explotats?
-Els rius de la conca mediterrània son rius petits, molts tenen
un cabal tan estacionari que a vegades
l'estiatge (és a dir el temps en que baixa menys aigua,
que a casa nostra és a l'estiu) arriba a no tenir aigua. Ja sabem
que l'aigua es un bé molt preuat, però
a vegades no ens recordem i la malgastem. Poc a poc la conscienciació
va en augment, però és lenta. Els períodes
de sequera ens fan adonar de lo que l'aigua ens aporta.
-Els rius, a més,
eren un mitjà de transport importantíssim en altres temps: recordo , encara, les escenificacions que es fan de quan
es baixaven, amb molt de risc, els
troncs ; com la gent gràcies al riu muntava mercancies
comercials i baixava matèria prima de l'interior
o dels llocs més intricats….-Per no parlar del
pas de barca, els llaüts… -Però hi
fiques especial interès de l´ús
de l'aigua des d´un molí a
una Central Elèctrica… -Amic
Joan Carles, però hi han tants d'altres projectes de caire industrial que
gràcies a la força de l'aigua han tirat endavant: molins on es feia paper
o papers de naips; batans—on es feien teixits ben atapeïts des de teixits més simples--; martinets o artilugio n mitjançant
la força de aigua s'obtenia força per a una mena de
petita i primària ferreria; algunes serradores
també funcionaven gràcies a
l'aigua…Què ens pots dir?
-Certament que l'aigua es ve utilitzant des de molt antic. Els romans,
els àrabs, ja utilitzaven la seva força per molins, tot i que quan l'agricultura s'obre pas és
quan s'avança més en aquest camp. A vegades uns usos han substituït d'altres, com és el cas
de l'energia elèctrica, substituint molins fariners, fargues, serradores, batans, que no ho oblidem eren eines que en la
mesura que anaven sent superades, es transformaven en altres utilitzacions, i moltes han desembocat en la generació elèctrica.
-Però en el teu treball et centres molt més amb l'aprofitament
que es fa dels rius i de la
seva força, em refereixo a la força de l'aigua…--Quin rius tenen
més importància per a ésser transformats amb energía…?
-Aquells que tenen més cabal i més salt.
-Quines Centrals Elèctriques destacaries per damunt d´altres?
-N'hi ha moltes, en si mateixes quasi totes son
destacables, si son grans tenen
màquines antigues i tècnicament ben fetes, Capdella, Tremp, Camarasa, Caldes de Boí, Escales, Canelles, Oliana,... però les mitjanes no es queden enrere. De petites n'hi ha poques i també tenen aspectes a destacar.
26424
Aigua i energia. L'aprofitament hidroelèctric dels
rius catalans. Joan Carles
Alayo i Manubens.
Prólogo de Eusebi Casanelles
i Rahola
936 páginas 21 x 27 cms.
100.00 euros
Pagès
La
producció hidroelèctrica arrenca a Catalunya a finals de segle XIX i bona part d'aquelles instal·lacions pioneres encara segueixen mantenint la seva aposta
industrial que respecta el medi ambient.
Aquesta publicació recull d’una forma precisa i ben
documentada el que ha estat la generació
elèctrica catalana vinculada amb
l'ús de l'aigua com a font d'energia.
Està estructurada perquè el
lector pugui recórrer, riu a riu, a través del text i les imatges, totes les instal·lacions que actualment
donen vida industrial als nostres
rius i ens aporten energia d'origen renovable. Des
de les petites centrals,
que es van començar a construir a les fàbriques tèxtils dels rius Llobregat o Ter, fins a les grans centrals construïdes al segle XX, totes han estat documentades, descrites i visitades per l'autor.
Joan Carles Alayo i Manubens,
(Vilafranca del Penedès,
1948) és pèrit industrial elèctric i doctor enginyer
industrial per la UPC. Ha estat vinculat
des de l’any 1970 en empreses
del sector: Hidroelèctrica de Cataluña, S.A., ENHER i
ENDESA. Apassionat per l'electricitat,
la seva recerca històrica s'ha dedicat a l'estudi de l'evolució de la tecnologia elèctrica i la electrificació de Catalunya i Espanya.
És membre de la Societat Catalana d’Història de
la Ciència i de la Tècnica
i col·laborador del Museu
Nacional de la Ciència i de la Tècnica
de Catalunya. Entre les seves obres mereix destacar L'electricitat a
Catalunya, de 1875 a 1935.
Veure primeres pàgines
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/
Santa Lucía, 53
44564
- Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069
http://www.cazarabet.com
libreria@cazarabet.com