La
Librería de Cazarabet Indignado
Un
llibre des de la ploma de Joan Serra Carné amb pròleg d´Albert Om que edita
AraLlibres.
Allò
que ens diu Ara Editorial:
Ada Colau és l’alcaldessa dels
que no han manat mai, l’estendard del nou cicló polític d’esquerra que va
aconseguir un triomf electoral contra tot pronòstic. El seu lideratge,
alimentat en l’activisme de carrer, simbolitza la revolta democràtica i la
feminització de la política que la ciutadania reclamava.
Joan Serra Carné ha acompanyat Ada Colau en l’any més exigent de la seva vida,
i n’ha observat els moments d’eufòria, inquietud i patiment des de les
entranyes de l’Ajuntament: el seu encaix en el càrrec, els contactes amb els
homes de l’Ibex-35, la relació de fredor amb Artur Mas, la complexa convivència
electoral amb Pablo Iglesias, la sintonia amb Iannis Varufakis; la difícil
conciliació familiar... A través de la mirada i la veu de la mateixa Colau,
l’autor compon el retrat d’una dona polièdrica que vol continuar fent vida fora
del despatx: l’activista, la candidata, la mare, i,
ara, també, l’alcaldessa. Un exercici periodístic de primer ordre que traça amb
resolució les claus de l’escenari actual. La política catalana ja no s’explica
sense ella.
L´autor,
en Joan Serra:
Aquest
periodista va nèixer a Roda de Ter, actualmente és subcap de la secció de
política del diari Ara, on també ha fet les funcions de cap de societat.
Llicenciat en periodismo per la Universitat Autònoma de Barcelona, també ha
treballat al bisetmanari El 9 Nou i la revista Don Balón i ha estat
col-laborador de La Vanguardia. És, a
més, coautor del llibre :Tota la veritat sobre
Plataforma per Catalunya(Ara Llibres, 2008)
Cazarabet conversa amb Joan Serra:
-Joan, la pregunta és
tan evident que et pot parèixer, fins i tot, tonta, però no ho és---espera que
tinc que riure---per què un llibre una mena de “biografia” de l´activista Ada
Colau que va passar, en relatiu poc temps , a ésser
portada de moltes primeres pàgines de diferents noticiaris i que va
decidir passar a optar a l´alcaldia de la seva ciutat Barcelona…per tal
de transformar directament des del seient de l´alcaldia .Què ens pots
dir?
-Ada Colau i l’equip de Barcelona en
Comú comproven que el canvi que havien intentat vehicular des dels moviments
socials i les plataformes ciutadanes, com la PAH, topa permanentment amb el
sostre de vidre de les institucions, dels partits que les controlen.
Interpreten que la transformació a la qual aspiren no resulta possible només
mobilitzant-se al carrer. I veuen una finestra d’oportunitat, la mateixa que va
saber llegir Podemos a les últimes eleccions europees. El que resulta
sorprenent del projecte que lidera Colau és la capacitat per construir un
projecte guanyador en tan poc temps. Barcelona resulta l’escenari idoni,
l’esfera municipal és l’adequada, i els rivals polítics infravaloren la força
del missatge de canvi que encapçala Colau. Aquest i d’altres motius expliquen
que una gent que no estava convidada a la festa guanyi els comicis del 24-M.
-Joan
allò primer que em va “xocar” és que l´alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que
ha vollgut impregnar la seva gestió i les seves maneres d´una nova empenta i
amb noves pinzellades …digués que “sí” a un llibre
sobre ella, però crec que ens ho pots explicar un poc, no?;no estem al davant
d´una “lloa”, no?
-Ho explico a la introducció del llibre. Jo havia seguit la precampanya i la
campanya de Barcelona en Comú el 24-M. Considero que aquell triomf té una
història, i que el més rellevant, des del punt de vista periodístic, és
explicar, des de dins, com una gent que mai havia governat entra en una
administració amb tant potencial com l’Ajuntament de Barcelona. Integrants de
l’equip de govern em coneixien per la meva feina al diari ARA. Els explico el
projecte que tinc al cap, li fan arribar aquest missatge a Ada Colau.
Inicialment, l’alcaldessa és partidària de refusar la proposta editorial que
poso sobre la taula, perquè es vol concentrar en les responsabilitats que acaba
d’assumir en aquell moment, però finalment hi accedeix. I ens posem d’acord: jo
li proposo un exercici periodístic, que implica proximitat per preguntar i
distància per escriure amb llibertat, i ella hi accedeix. No pretenc fer una
hagiografia, li dic el dia que ens trobem, li trasllado que vull retratar com
entoma el repte de governar amb esperit crític. Ada Colau posa les condicions
adequades perquè jo pugui treballar amb absoluta llibertat. I això és un
tresor.
-És un llibre que tu penses i estructures
des del punt de vista estrictament periodístic…perquè tu aplegues des del
periodisme de societat i polític…vas cobrir per Ara la campanya d´Ada , però també algunes de les seves anteriors
activitats, acciones, reivindicacions…Què ens pots dir?
-Ada Colau és un personatge amb molta intuïció, i aquest és un gran atribut en
política. Va demostrar que tenia intuïció per entendre que la lluita per evitar
desnonaments era una manera de construir relat col·lectiu, d’aglutinar
sensibilitats per aconseguir transformacions, i també ho va evidenciar quan va
fer el salt a la política institucional. Ada Colau és un animal polític.
-Lligo aquesta pregunta, la present,
amb la primera pregunta: perquè, amic Joan, es tracta de transformar, no? El verb actiu que va amb l´Ada és aquest, no?
-Es pot transformar al carrer i més
enllà del carrer. La gent de Barcelona en Comú van entendre que sent al carrer
no n’hi havia prou. Que s’havia obert una finestra d’oportunitat i que havien
acumulat forces suficients per transformar des de les institucions. Ara han
tenen l’enorme repte de no defraudar.
-A
Barcelona darrerament, en els últims anys, feia aulor a ranci…creus que
l´Ada Colau amb la seva empenta, energia, determinació i allò tant important
que és el ésser conseqüent entre els pensaments i les accions ho pot canviar?
-Té al davant una gran dificultat. Fer
realitat un programa polític de màxims amb només 11 regidors de 41 edils que té
Barcelona. Això no és senzill. D’aquí la voluntat d’eixamplar el govern municipal.
-Joan, com és l´Ada
conversant amb ella…parlant de tú a tú i seguint al seu costat en
aquests primers dies a l´alcaldia…?
-L’alcaldessa ha estat molt propera en
aquests mesos de diàleg al seu despatx. Crec que hem estat capaços de crear un
clima de confiança prou còmode, un fet que ha permès que ella aprofundís en les
seves reflexions. Li agraeixo l’exercici de transparència, sinceritat i
confiança, d’ella i dels seus col·laboradors més propers.
-Estructures
el llibre en sis parts, em paro en la primera: la que determina i dona forma a
la trajectòria d´Ada Colau: l´activista que és l´etapa ,
pot ser interessant per a fer-te una idea de com és l´actual
alcaldessa….és aquí on es forma, no?...és el món de l´activisme a peu de carrer
la millor de les escoles, la millor de les universitats….?
-Ha madurat en l’activisme, i ho ha fet
de forma autodidacta. Sempre ha treballat en els moviments socials i veïnals.
Quan la bombolla immobiliària i la crisi provoquen estralls en la nostra
societat, ella i el seu entorn és prou hàbil per comprendre com cal actuar
davant la banca i com cal organitzar els desnonats per convertir-los en un
col·lectiu polític, que en determinats moments esdevé l’autèntica oposició al
govern del PP. Colau i la seva gent situen al centre de l’agenda política un
tema que era perifèric.
-Ella
es rodeja d´un equip propi e independent…. en Gerard Pisarello, en Jaume
Asens…gent que sap allò que és bregar i veure´s en mil i una batalles..això li dona molta força, confiança i determinació. Què
ens pots dir?
-L’equip és cohesionat, perquè beu dels
mateixos referents, ha compartit les mateixes lluites i persegueix els mateixos
objectius.
-Crec que com alcaldessa Ada ha
configurat, com et deia abans, un equip de govern molt arrodonit , molt
cohesionat, fort i que mira tota l´estona al davant…que van molt per feina..amb ganes de treballar, però amb una determinació que jo
poques vegades havia vist…què ens pots comentar?
-La qüestió és si, aquest equip
cohesionat, sap treure rendiment del capital polític que va obtenir el 24-M. Ho
veurem al final del mandat.
- És molt,molt
municipalista la seva manera de fer…
-Ho ha de ser per força. El
municipalisme és la primera trinxera d’atenció al ciutadà, on es presten
serveis i s’atenen les grans necessitats. També és el marc idoni per fer que
rutlli un projecte com el de Barcelona en Comú.
-Vull
ficar el qualificatiu en que és, sobretot, independent…Sí estarà recolzada i serà ,políticament parlant, germana de Podemos, però ella té
la seva pròpia manera de treballar i de fer treballar amb ella a tot l´equip de
govern i de treball. Com ho veus?
-És cert que comparteix certes
sinergies amb Podemos, a qui considero un aliat polític, però també és evident
que el projecte de Barcelona en Comú s’empelta d’un discurs propi. Colau i la
seva gent subratllen aquesta veu pròpia en la construcció del projecte polític
que els ha portat a governar Barcelona.
-Creus
que això és el que se li va impregnar des de l´activisme de la PAH…?
-L’activisme és un pòsit polític que
Colau sempre tindrà. Per venir d’on ve, ja se li pressuposen certs atributs.
Ara els ha de vehicular a l’Ajuntament, i posar-los al servei de la maquinària
municipal. El que va aprendre a la PAH, la manera d’organitzar-se, de
treballar, és molt palpable a Barcelona en Comú.
-El
dia que l´Ada va presentar-se a la Comissió del Congrés dels Diputats i va
proclamar que “la banca” era “una mafia”, (al davant del president de la Comissió,
l´aragomés Santiago Lanzuela , que es va quedar bocabadat)
aquell dia què penses que es va transformar dins la PAH, dins l´associacionisme
en general i per l´Ada en particular…? . Personalment,
crec, que en tots tres temes es va marcar un abans i un després….
-Els missatges contundents que ha
verbalitzat Colau en els darrers anys han servit per construir un imaginari
col·lectiu, el dels abusos del poder respecte el poble, el de les desigulatats
creixents que valia frenar. En concret, aquell discurs del 2013 al Congrés, en
què va anomenar “criminal” al representant de la banca, és un dels missatges de
radicalitat democràtica més potents que hem escoltat en els darrers anys a
l’Estat.
-Ella,
té clar, sempre, crec jo que els “seus socis” estan a l´esquerra…Com ho veus tu?
-Fins ara ha demostrat que els seus
socis són a l’esquerra. Pel que defensa i com ho defensa, és difícil que trobi
aliats en la dreta. La qüestió és fins a quin punt tindrà capacitat per teixir
aliances progressistes que permetin desplegar el seu programa polític. Fins
ara, ha estat hàbil, però necessitat ampliar i cuidar aquestes relacions de
proximitat amb forces d’esquerres.
-Joan,
tú que vius la política catalana i barcelonina de primera mà…quina relació
penses o veus que ha anat tenint Ada amb els partits d´esquerra nacionalista?. M´interessa més que res que em puguis dir la teva arran
de la relació que pugui tindre amb la CUP?
-Amb la CUP hi ha viscut moments de
desencontre i decepció. Va passar quan es va construir el projecte de Barcelona
en Comú, en què Guanyem (la seva plataforma) i la CUP no es van posar d’acord
per confluir. Un dels reptes que té al davant és trobar la manera per sumar
complicitats amb l’esquerra independentista.
-Perquè
ella no s´en amaga en el plebiscit va votar: ”Si i
Si”…té molt clar, i em sembla força bé, que és el poble de Catalunya el que té
que decidir el seu futur…
-La seva defensa del dret a decidir és
irrenunciable. Va votar sí-sí en la consulta del 9-N com a resposta a
l’immobilisme del govern del PP respecte al plet català. defensa
la necessitat de convocar un referèndum per decidir el futur polític de
Catalunya i caldrà aclarir quin paper vol jugar en un eventual procés
constituent.
-Però tot i això no
participa activament, i això que ja era alcaldessa, amb les últimes eleccions
al Parlament Català…Com són les seves relacions amb en Lluis Rabell i
“Catalunya sí que es pot?
-Aquests mesos d’intensitat electoral i
responsabilitat de govern a Barcelona no han estat senzills. En les eleccions
del 27-S no es van produir les condicions idònies per a una àmplia confluència
d’esquerres: els comicis eren plebiscitaris, fet que complicava que es
visualitzés el discurs de l’eix social, i feia poc temps que Colau havia
assolit l’alcaldia. El que resulta rellevant és l’escenari que s’obre ara, la
construcció d’un nou subjecte polític estable, més enllà de les confluències
electoral, que aglutini aquesta esquerra alternativa a Catalunya.
-Però
dos mesos i mig després sí que va entrar en campanya i de manera molt forta i
determinant amb “En Comú Podem” i en Xavier Domènech
. Què ens pots dir?. Què creus que li fa optar
per ficar-se altra vegada en la brega electoral més enllà del Parlament Català?
-Va observar dues qüestions: la necessitat de contribuir a fer possible un
canvi a l’Estat, per preservar el canvi que ja havia aconseguit a l’esfera
municipal, i el temor que aquell vot regenerador caigués en mans de Ciutadans,
una força conservadora i reformista. Facilitar un canvi a l’Estat permetia
donar més recorregut al canvi iniciat als ajuntaments.
-Col-lectius com la policia o d´altres,
penses que estaven una mica en guàrdia abans no aplegués l´Ada al govern i
durant els primers dies…? -Com han anat evolucionant
algunes d´aquestes relacions…?
-Colau havia verbalitzat la voluntat
d’aplicar transformacions en diverses qüestions, per exemple, en l’àrea
policial. I el seu passat en l’activisme feia que des de determinats estaments
se la veiés amb recel. Crec que part d’aquests recels, d’una banda i de
l’altra, han desaparegut quan hi ha hagut un contacte directe a l’Ajuntament.
-Al
aplegar al govern de la ciutat de Barcelona. En quins primers reptes es va
trobar i com els fa front?
-Els reptes es podrien resumir en un:
com fer creïble el seu discurs. I ha intentat que el seu missatge fos creïble
amb feina intensa i proximitat, tant amb els treballadors municipals com amb la
ciutadania. Diria que a l’Ajuntament hi ha entrat aire fresc. Alhora, però,
caldrà que aquest ambient regenerador cristal·litzi en mesures concretes, més
enllà dels gestos. Els pressupostos són una bona oportunitat per desplegar
aquestes prioritats.
-La vaga del transport públic, coneixent
com coneixes a Ada…com l´has vista amb aquesta mena de crisi… molt determinada,
massa destapant , fins i tot, els salaris dels
treballadors?
-Vaig acabar el llibre abans que es produís la vaga al transport públic. Però
diria que Colau va intentar entomar la responsabilitat de posar-se al capdavant
de les negociacions.
-Quina és la principal virtut d´Ada:la de saber ficarse a la pell de la gent, del ciutadà i la
ciutadana de a peu?; la de saber veure en molta perspectiva els problemes? O
com bem bé explique la de tindre la capacitat de reinventar-se?
-Crec que la seva capacitat qualitat és
aquesta intuïció per endevinar problemes i visualitzar solucions. És un gran
atribut. Ha demostrat a molta gent que té capacitat i lideratge per assumir el
càrrec d’alcaldessa. Ara té el repte de no generar frustració. Molts ciutadans
li han fet confiança. De moment, no observo un projecte polític alternatiu al
que ella intenta construir.
22953
Ada, la rebel·lió democràtica. L'activista reinventada en
alcaldessa. Joan Serra
Carné. Prólogo de Albert Om
240
páginas 16 x 23 cms.
18.90 euros
Ara
Ada Colau és l’alcaldessa dels
que no han manat mai, l’estendard del nou cicló polític d’esquerra que va
aconseguir un triomf electoral contra tot pronòstic. El seu lideratge,
alimentat en l’activisme de carrer, simbolitza la revolta democràtica i la
feminització de la política que la ciutadania reclamava.
Joan Serra Carné ha acompanyat Ada Colau en l’any més exigent de la seva vida,
i n’ha observat els moments d’eufòria, inquietud i patiment des de les
entranyes de l’Ajuntament: el seu encaix en el càrrec, els contactes amb els
homes de l’Ibex-35, la relació de fredor amb Artur Mas, la complexa convivència
electoral amb Pablo Iglesias, la sintonia amb Iannis Varufakis; la difícil
conciliació familiar... A través de la mirada i la veu de la mateixa Colau,
l’autor compon el retrat d’una dona polièdrica que vol continuar fent vida fora
del despatx: l’activista, la candidata, la mare, i,
ara, també, l’alcaldessa. Un exercici periodístic de primer ordre que traça amb
resolució les claus de l’escenari actual. La política catalana ja no s’explica
sense ella.
Joan Serra
Carné
(Roda de Ter, 1979). És periodista. Actualment és subcap de la secció de
Política del diari ARA, on també ha fet les funcions de cap de Societat.
Llicenciat en periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona, també ha
treballat al bisetmanari EL 9 NOU i a la revista Don Balón, i ha estat
col·laborador de La Vanguardia. És coautor del llibre Tota la veritat sobre
Plataforma per Catalunya (Ara Llibres, 2008).
_____________________________________________________________________
LA LIBRERÍA DE CAZARABET - CASA SORO (Turismo cultural)
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069