La
Librería de El Sueño Igualitario
Molts són els
historiadors i estudiosos de la Guerra Civil Espanyola que venen a dir que última gran batalla de la Guerra Civil , fou la batalla de l´Ebre.També la
qualifiquen de la batalla decisiva( tot i que ,pot ser , tot estaba més que decidit en aquells moments el curs de la guerra) i
també aquesta batalla, coneguda
com la dels cent dies( tot i que van ser més de cent dies) fou la més sagnant.
Fos com fos
en aquesta batalla, allò
que encara és més
indiscutible és que en ella va participar la lleva
del biberó….els més joves que participeren
en la guerra i que es van deixar la vida…Tots coneixem, en el dia d´avui ,gent
o descendents de la lleva del biberó…a
tots els pobles, on tothom
es coneix, estaven com “senyalats” perquè, a més, personificaven la imatge de la tristesa per la lluita que s´anava perdent….per la
República, i els seu esperit ,que s´anava apagant. Assumpta Montellà analitza, gairebé pam a pam,
aquesta participación dels més jovens a les trinxeres i ho fa am,b un llibre que estem segurs causarpa
sensació….es fica dins la batalla i escarba sota el sacrifici
de la Lleva del Biberó. Assumpta
Montellà ja ens té acostumats a una manera de
contar certs esdeveniments històrics d´una manera , a més d´amena, dinámica i ferma….és una bona narradora que
guarda sempre , i això es
nota, arrere molt de treball d´investigació i això és d´agrair.Montellà
“camina” per la Serra de Cavalls, per Pàndols, per enlloco n aquells joves es van jugar la vida d´una
manera innocent perquè en aquells diez ja tots , al seu costat
, eren veterans….tots, clar, menys els
de la Lleva del Biberó.
Bé pel treball
d´investigació de Montellà
que està, altra vegada, a l´alçada de llibres que la van
encumbrar com La maternitat
d´Elna o El Seté camió…per ficar dos exemples.
El pròleg del llibre li fa Josep Maria Ballarín(http://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Maria_Ballar%C3%ADn_i_Monset), un home que en spot parlar en primera persona
del que fou la Lleva del Biberó
perquè fou integrant, tot i que no va
participar en la Batalla de L´Ebre….de tota manera,
no té desperdici val la pena la seva
lectura.
Lleva del Biberó (coneguda també com a Quinta del Biberó)
fou el nom que van rebre les lleves republicanes del 1938 i 1939 durant la guerra
civil espanyola. Va ser mobilitzada per ordre del president de la Segona
República Espanyola, Manuel Azaña, a finals d'abril del 1938. En aquell moment havia
començat l'ocupació
franquista de Catalunya i l'Exèrcit Nacional havien atacat Lleida, Gandesa, Balaguer, Tremp i Camarasa, fets que van suposar
l'abolició de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.
En total van ser cridats a files uns 30.000 nois[1] nascuts el 1920 i el 1921. D'antuvi havien de cobrir
tasques auxiliars, però el 25 de juliol de 1938 ja participaven en l'ofensiva
republicana a la batalla de l'Ebre, quan només tenien disset
anys.
Es creu que va rebre aquest nom quan Frederica Montseny va referir-se a tots ells
d'aquesta manera: Disset anys? Però si encara deuen prendre el biberó.[2] Van estar en les cruentes batalles del Merengue i el Baladredo, les dues al front del Segre. També prengueren
part en la batalla de l'Ebre. Però també hi hagueren
biberons en zones menys conegudes com el Pirineu de Catalunya, destinats al
batalló alpí.
Acabada la guerra corregueren sorts ben diferents. Alguns
als camps de concentració d'Argelers, Sant
Cebrià de Rosselló i Agde. Altres a les presons
franquistes i als camps de concentració de Vitòria, Miranda de Ebro i tants d'altres. Anaren a
batallons de treballadors repartits per tota Espanya, feren el servei militar a
Saragossa, Barcelona, l'Àfrica, etc. Alguns fins i tot lluitaren contra els maquis o foren sorpresos per
l'arribada dels nazis a Paris.
Uns 307 supervivents i 412 familiars van fundar el 1983
l'Agrupació de Supervivents de la Lleva del
Biberó-41.
Allò que ens
diu Ara d´aquest llibre de l´Assumpta Montellà:
La batalla més sagnant de la Guerra Civil, en primera persona
115 són els
dies que va durar la batalla més
decisiva de la Guerra Civil, la més aferrissada, dolorosa i irracional de la nostra història contemporània. Un enfrontament a
la ribera de l’Ebre que avui
evoca pors, angoixes, ideals perduts, famílies trencades i més de 30.000 víctimes entre els dos bàndols. 115
dies protagonitzats per homes corrents
i soldats primerencs, herois tots ells. Molts d’aquests herois van formar part de la
Lleva del Biberó i alguns
encara poden donar testimoni d’allò
que van viure. Assumpta Montellà ha volgut recollir les seves paraules per a la posteritat en aquest llibre.
115 dies a l’Ebre és una documentada aproximació al
dia a dia de la batalla, amb detalls estratègics
i militars, amb testimonis inèdits i precisions històriques, però sobretot és
una mirada apassionada cap
al vessant més humà de l’episodi. Perquè 115 dies a l’Ebre és el llegat d’uns homes
que van viure la guerra a la primera línia del front, a les trinxeres de l’Ebre, esmaperduts, morts de por i de
set, quan encara eren pràcticament
uns nens. 115 dies a l’Ebre és un homenatge merescut.
L´escriptora:
Assumpta Montellà i Carlos és una historiadora i escriptora catalana. Nascuda a Mataró l'any 1958, estudià Història. El seu primer llibre, La Maternitat d'Elna
és un dels llibres més venuts a Catalunya, motiu pel qual ha estat traduït al castellà i al xinès, i se n'ha fet una adaptació
teatral, una de televisiva i una de cinematogràfica. El setè camió també
es convertí en un èxit de vendes fet que demostra la reimpressió de quatre
edicions en vuit mesos i la traducció de l'obra al francès.[3] L'any 2012 publicà El silenci dels telers, un recull
d'històries sobre les dones a les colònies tèxtils catalanes durant la Revolució
Industrial.
La bibliografía més que interesant d´Assumpta Montellà: La Maternitat d'Elna (Ara
Llibres, 2005); El setè
camió. El tresor perdut de la República (Ara Llibres, 2007); Contrabandistes de la llibertat (Ara
Llibres, 2009); Art i guerra. Destrucció, espoli i salvaguarda del patrimoni
durant la guerra civil: l'exemple de Mataró (Institut Municipal d'Acció
Cultural, 2010);Elisabeth Eidenbenz. Més enllà de
la Maternitat d'Elna (Ara Llibres, 2011); Pa, crosta i molla. La guerra
civil vista per les dones de les Garrigues (Pagès editors, 2011);; El
silenci dels telers. Ser dona a les colònies tèxtils catalanes (Ara
Llibres, 2012)[
Cazarabet conversa con Assumpta Montellà
-Assumpta
, què els pots dir als
lectors de Cazarabet de com
va ésser la Batalla de l´Ebre
per als integrants de la
Lleva del Biberó?
-Des de la perspectiva del temps
transcorregut, ara ho veuen com una trampa mortal, molts d'ells se senten utiltizats, carn de canó.
-Creus
que l’exèrcit Republicà que
fou el que provocà aquesta batalla es va equivocar….al cap
i a la fi no es va aconseguir quelcom(
com retrasar el resultat
final de la guerra)…
-Penso que com a coetanis que eren del fet, no tenien la perspectiva nostra, i voldria creure que ells pensaven que podien guanyar aquella batalla. De fet, crec que Negrín si més no, el que
pretenia més que guanyar la batalla era guanyar temps perquè Europa (Anglaterra i França) entressin dins el conflicte espanyol amb l'esclat de la IIGM.
--Com
va anar el treball de documentació per la construcció d´aquest llibre?
-Intens, ja
que hi ha molts arxius militars que t'expliquen com preparaven la batalla cada bàndol,
i com rectificaven en funció de la resistència d'uns i la prepotència dels altres en quan a armament.
la part dels testimonis orals, com sempre ple d'emocions que surten a mesura que els
records particulars van aflorant.
-Parla´ns
del treball i de la metodología envers
aquest llibre
-Primer llegir molt sobre la Batalla, manuals i altres treballs i després situar-te en el territori
per conèixer millor els escenaris de la Batalla. Pàndols, Corbera d'Ebre, veure el riu i la seva força...
I finalment escoltar als testimonis. Sabent la part teòrica i coneixent el territori, pots posar el seu relat correctament on toca.
-Quants
integrants de la Lleva del Biberó
van participar-hi en aquesta
batalla?
-Els manuals
diuen que 25.000 soldats corresponents als nascuts entre el 1919 i el 1920
-Apropa´ns
una mica als testimonis directes de la Lleva del Biberó i
també als que els van veure fer…
-Tots coincideixen
que són vius de miracle, que no era la seva hora
de morir, perquè no tenien
ni instrucció, ni armes... El record sempre és aquell
noi, aquell amic, que van veure morir sense poder fer res més que mirar amb impotència aquella mort. Les execucions per desserció imposades per la rígida disciplina militar també els va colpir molt.
-Quin
tret creus que fou , en aquesta batalla, el que decantà la balança a favor de l´exèrcit franquista?
-L'ajuda de Hitler i
Mussolini que van aportar a Franco 5 vegades més armament que el que tenia la
República, i sobretot l'aviació
alemanya, determinant a la
batalla de l'Ebre.
-Veig
que amb la teva investigació has tafanejat les diferents estratègies que va
pendre, sobretot, l´exèrcit
republicà. Què ens pots dir
d´elles.
-Tothom parla de l'exèrcit republicà com molt deficient,
sense armament, amb diferents criteris
a l'hora de manar. I si que
és cert, però també van demostrar que eren uns
ressistents extraordinaris,
que s'aferraven al terreny
de la Terra Alta aguantant i aguantant
fins a l'extenuació. La
retirada estrategicament preparada pel jove Tinent
Coronel republicà, Manuel Tagueña
va ser modèlica, i que va servir per salvar moltes vides de soldats republicans.
-Creus que la Lleva del Biberó
estaba prou preparada per a fer
front a aquesta batalla tant dura?
-Tenien la força de la seva joventut, eren bons per aguantar
la set, la gana, el sol perquè eren molt joves, però
a la vegada tenien molta inexperiència.Escoltant aquell infern de les seves boques, crec que ningú estaba preparat per viure aquella intensitat de foc.
-Veus
algún punt d´inflexió en la
batalla que decantà la derrota de l’exèrcit
Republicà?( pots parlar-ne del pacte de Munic….)
-Efectivament amb el pacte de Munic es
sentencia la batalla i la guerra també en contra de la República. Europa va
abandonar i ja no hi havia més marge
per aguantar.
-Enmig
d´aquesta batalla es va produir
l´adéu dels internacionals. Què en spots dir?. Amb els
testimonis, documentació i tot allò que has llegit i que has anat treballant com creus que va afectar al gruix dels integrants de l´exèrcit republicà? I , en concret, als integrants
de la Lleva del Biberó?
-Si que sembla
incongruent la marxa dels internacionals quan faltaven homes
per combatre, però penso que mirat amb distància, tampoc va influir en el resultat
de la batalla.S’hagués perdut
igualment per la República amb
brigadistes internacionals
o sense.
Però a nivell emocional sí que
es van trobar a faltar...ells
mateixos no entenien perquè havien d'abandonar.
- Assumpta segur que ja estàs
preparant nous teballs i això. Ens pots
adelantar quelcom?
-Un tema apassionant! el paper de les bibliotecàries al front que duien els llibres fins
els trinxeres amb el seu bibliobus.
Portar llibres als soldats perquè tinguessin una vàlvula d'escapament, Llegir per no fugir.
16256
115 Dies a l'Ebre. El sacrifici d'una lleva.
Assumpta Montellà. Prólogo
de Josep Maria Ballarin
304 páginas 16 x 23 cms.
19,90 euros
Ara
115 són els dies que va durar la batalla més decisiva de la Guerra Civil, la més
aferrissada, dolorosa i irracional de la nostra història contemporània. Un enfrontament a
la ribera de l’Ebre que avui
evoca pors, angoixes, ideals perduts, famílies trencades i més de 30.000 víctimes entre els dos bàndols. 115 dies protagonitzats per homes corrents
i soldats primerencs, herois tots ells. Molts d’aquests herois
van formar part de la Lleva del Biberó
i alguns encara poden donar testimoni
d’allò que van viure. Assumpta Montellà ha volgut recollir les seves paraules per a la posteritat en aquest llibre.
115 dies a l’Ebre és una documentada aproximació al dia a dia de la batalla, amb detalls estratègics i militars, amb testimonis
inèdits i precisions històriques, però sobretot és una mirada apassionada cap al vessant més humà
de l’episodi. Perquè 115 dies a l’Ebre
és el llegat d’uns homes que van viure la guerra a la primera línia
del front, a les trinxeres
de l’Ebre, esmaperduts, morts de por i de set, quan
encara eren pràcticament uns
nens. 115 dies a l’Ebre és un homenatge merescut.
Assumpta Montellà Va néixer a Mataró el 1958 i és historiadora. El seu primer llibre, La Maternitat d’Elna (Ara Llibres, 2005),
ha aconseguit un èxit rotund de crítica i públic; ha estat traduït al castellà i al xinès, s’ha adaptat al teatre, a la televisió i properament al cinema, i ha esdevingut un fenomen social. Fins i tot hi
ha desenes de nenes que duen el nom
d’Elna en honor de l’emotiva
història de la Maternitat. El
setè camió (Ara Llibres, 2007), el seu segon llibre, traduït
també al francès, ha estat
un altre èxit de vendes,
igual que Contrabandistes de la llibertat (Ara Llibres, 2009)
i El silenci dels telers (Ara Llibres, 2012).
També és autora del volum il·lustrat La Maternitat d’Elna en imatges, amb les fotografies de l’àlbum personal d’Elisabeth Eidenbenz, i de l’obra Elisabeth Eidenbenz. Més enllà de la Maternitat d’Elna.
_____________________________________________________________________
LA LIBRERÍA DE CAZARABET - CASA SORO (Turismo cultural)
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069