La Librería de El Sueño
Igualitario
Rosa
María
LA GUERRA CIVIL
ESPANYOLA…..QUAN VA APLEGAR, I ESCLATAR, ENTRE LES SERRES DE PÀNDOLS I CAVALLS.
Editorial Pagès ha tret a la llum de les llibreries i del món editorial una obra molt ferma des de la ploma de Carme Meix Fuster. Es tracta de ELS CIMS INVENCIBLES de Pagès Editorial. L’autora que no és la primera vegada que col·labora amb aquesta editorial que, també, és un referent de les lletres catalanes.
En aquest llibre, en aquesta novel-la, la trama ens parla de Gandesa i de la relació de quatre amigues dins una comunitat petita… un poble rodejat de vinyes i que viu de la vinya i que es veu, de cop i volta, dins d'una guerra i, en el curs d'aquesta, en un tram fonamental, ja que Gandesa, com altres llocs de les rodalies, va ésser l’escenari de la batalla definitiva, la de l´Ebre que va acabar amb les poques esperances que li quedaven a la República…
Carme Meix es fica dins de la batalla i de les pors que assolaven les esperances entre les serres de Pàndols i Cavalls on es va soterrar tantes esperances, il·lusions i somnis… Enllaça , també, la història, ben particular i dura, de la gent d’aquesta terra que, patint diferents “martiris”, afronta els fets de la guerra tal com poden i tal com venen…creuant-se, tots i tothom, a la batalla de l’Ebre , entre les Serres de Pàndols i Cavalls. Interessant novel·la, molt ben portada i ben ficada dins aquells dies.
Una xerrada amb l’escriptora Carme Meix:
- Per què una
novel-la sobre la guerra civil?
- Bé, algunes vegades
m'havien demanat per què no escrivia sobre la Guerra Civil, de la mateixa
manera que havia escrit sobre la fil·loxera (Collita de foc) o sobre les
guerres carlines (La dansada). Però sempre pensava que era un tema massa
complex i massa dolorós. No obstant, quan va produir-se el 70 aniversari de la
Batalla de l'Ebre, una sèrie de records, de persones, de fets i de paraules van
començar a aflorar a la superfície des dels racons més recondits de la memòria.
I vaig pensar que no tenia cap dret a amagar aquesta informació, que podia ser
útil per als que ho van viure i, sobretot, per als que no ho van viure.
- Diguem que eres filla de la Guerra Civil, ja que ets nascuda l’any 1937; què sentes… què en pots explicar?
- De la guerra,
naturalment, no en recordo directament res. Però sí que recordo les llargues
vetllades de la postguerra, esperant l'arribada de la llum elèctrica -era època
de restriccions-, arraulits a l' hivern al voltant de l'estufa de llenya.
Llavors, les dones grans, explicaven detalls esgarrifosos, moment duríssims,
que el lloc i el moment encara feien més tenebrosos. I tot allò va anar fent pòsit a la meva memòria.
- Com vas viure, com recordes la postguerra?
- La recordo com una
època fosca -ja ho he dit-, i trista. Amb el pa negre de racionament -s'anava a
buscar amb una cartilla-, o el pa blanc d'estraperlo, els que s'ho podien
pagar. Les escoles “nacionales” on només es podia
parla i aprendre castellà, així com els sermons o la catequesi de l'església
-la missa era en llatí, i la resta, rosaris inclosos, en castellà-. Jo vaig
aprendre el parenostre en català cap a l'adolescència. I ja no el vaig resar
d'altra manera. Si déu era Pare, m'havia d'entendre en la llengua que parlava
al meu pare terrenal i no en una de forastera!
- Si eres escriptora, segurament preguntaves, i molt, durant la teva infantesa i més endavant…..què et contaren de la guerra?
- Algunes coses, i no
sempre d'una manera directa. Molta gent tenia por de parlar. El tema podia ser
fins i tot tabú. Però d'una manera o altra s'anava filtrant en les converses de
la gent, això sí, en la intimitat.
- Què recordes tu de la postguerra; què et va
“marcar”?. És una pregunta una mica reiterativa , però te la faig perquè així
puguis contestar allò més agre que, encara i d'alguna manera, vares poder
viure.
- El més trist va ser
la mort de la meva mare, als quatre anys. Més endavant mon pare es va tornar a
casar amb la Tereseta, que venia d'una experiència molt traumàtica de la
guerra. D' ella són molts dels fets que he recollit en el llibre.
- És de suposar que al ser de Gandesa tingueres la sensibilitat, tot i que a vegades és molt més difícil, de situar la trama, la teva trama, a la batalla de l’Ebre. Què significa per a tu, encara avui, (tenint en compte que eres filla d'aquesta terra) escriure aquesta novel·la des de la teva terra?
- Significa un acte
de reconeixement per a tots els que van patir i van morir a les nostres terres
per culpa d'una guerra que, a la gran
majoria, no els interessava o no entenien gens. I un acte de desgreuge per als
que ja no hi són.
La Serra de Cavalls és una serra que forma part de la Serralada Prelitoral catalana. Concretament es troba al nord est de la Serra de Pàndols. Forma part dels municipis de Benissanet a la Ribera d'Ebre i Gandesa i el Pinell de Brai a la Terra Alta. La seva elevació màxima és de 659 metres.
La Serra de Pàndols: La Serra de Pàndols és una serra que forma part de la Serralada Prelitoral catalana. És repartida entre els municipis de Gandesa i el Pinell de Brai a la Terra Alta, la seva elevació màxima és la Punta Alta, amb una altitud de 704 metres La serra de Pàndols és abrupta i tallada per barrancs profunds, tributaris del riu Canaleta, que entre Bot i Prat de Comte s'escorre cap al pas de Barrufemes. Al sud de la Serra de Pàndols hi ha la serra de Paüls i la serra de l'Espina, seguint la mateixa alineació i enllaçant amb els Ports, extrem nord-oriental del Sistema Ibèric. La Serra de Pàndols està inclosa al Pla d'Espais d'Interès Natural Serres de Pàndols-Cavalls.
Al temps de la Guerra Civil Espanyola la Serra de Pàndols va ser l'escenari de violents combats entre diverses unitats lleials a la república i les tropes insurrectes del General Franco.
Durant la Batalla de l'Ebre, la Punta Alta, anomenada cota 705, era una posició clau per dominar el conjunt de la serra de Pàndols. Aquesta elevació es troba al terme municipal de Pinell de Brai. Avui hi ha un monòlit al lloc que fou l'escenari del "carnatge de Pàndols" i la visita del la cota 705 forma part dels recorreguts de turisme històric de la zona.
Molt interessant entrar e informar-se:
http://www.batallaebre.org/cast/cota705.php
http://www.batallaebre.org/cast/rutes.php
12799
Els cims
invencibles. Entre
Pàndols i Cavalls. Carme Meix Fuster
352 páginas 17 x 24 cms.
20,00 euros
Pagès
Aquesta novel·la relata els fets i conseqüències de la Guerra
Civil Espanyola tal com els van viure alguns
dels seus protagonistes, que mai no van somiar ser-ho. Quatre amigues de Gandesa, un poble rural adormit en la pau de les vinyes, “on mai no hi
passa res”; l’Agustí,
que va intentar escapar-se a França i es va veure obligat a tornar i
integrar-se a l’exèrcit republicà;
l’Àngel, un xicot de Gandesa que va haver de fugir dels assassinats
comesos en aquells pobles de la Terra Alta per una banda d’incontrolats,
i va acabar enrolat al Terç
de la Mare de Déu de Montserrat; o el Josep, casat i pare de família, que
també va ser forçat a anar
al front; el Jordi, membre involuntari de la Lleva del Biberó;
o del Sebastià, amb el cap ple de fantasies i proclames.
Tots ells, d’una manera o altra acabaran creuant el seu destí a la Batalla de l’Ebre, que
tenyí de sang les nostres terres.
Ver
primeras páginas: http://www.pageseditors.cat/ftp/pdf/2370_9788499752976_L33_23.pdf
Carme Meix i Fuster, (Gandesa,
1937) és llicenciada en filologia catalana. Ha estat guanyadora, entre altres premis, del Caterina Albert i Paradís
de poesia, 1991, i el de Novel·la
Històrica de la Universitat
de Lleida, 1995, amb El crit
de l’esparver (Pagès editors, 1996). També és autora
de la novel·la La dansada
(Pagès Editors, 1996).
_____________________________________________________________________
LA LIBRERÍA DE CAZARABET - CASA SORO (Turismo cultural)
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069
http://www.cazarabet.com/lalibreria
https://www.facebook.com/javier.diazsoro
https://www.facebook.com/sussanna.anglesquerol