La Librería de El Sueño
Igualitario
Era el segle dinou, el seu nom Joan Serra, uns li deien
bandoler, de malnom era en
La Pera. El record del bandoler travessa
tota la vida de qui era només
un nen quan se’n va anar amb
ell a seguir els camins amb els
francesos i que ara, des de les seves
velleses, busca desesperadament
que parli una màquina per
poder trobar les claus d’un secret fosc
que sempre l’ha torturat.
Margarida Aritzeta (Valls
1953) és escriptora i professora de Teoria de la
Literatura a la Universitat Rovira i Virgili. Ha publicat nombroses novel·les, entre les quals, darrerament, La maleta
sarda (2010), El Gorg Negre
(2012) i El Pou dels
maquis (Cossetània 2013).
Per a saber més: El bandoler
Joan Serra, conegut com
“La Pera”: http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Serra_(bandoler)
Aquest és
un bon i curiós blog: http://ivanrodontenas.blogspot.com.es/2012/01/la-pera-el-terror-de-valls.html
Una entrevista amb l´escriptora
Margarida Aritzeta: http://www.rtve.es/alacarta/audios/entre-hores/entre-hores-margarida-aritzeta-ens-presenta-llibre-bandoler-editat-per-cossetania-apareix-joan-serra-pera/2425572/
La mítica cançó d´en
Llach: https://www.youtube.com/watch?v=jHz1QruQgZI
Més: http://www.cossetania.com/Bandoler-1452
Podem destacar de la seva obra: També amb Cossetània
El Gorg Negre i El pou dels maquis, però a més té més
coses que volem destacar perquè
ens quidra molt l´atenció: Carrasclet-Veciana, elements per a l'anàlisi de la guerrilla antiborbònica
(1979). Va obtenir el premi Víctor Català de
contes i narracions l'any 1980 per Quan la pedra es torna fang a les mans i
el Sant Joan de novel·la de 1983 per Un febrer a la pell. Des d'aleshores ha
publicat nombroses obres, sobretot novel·les. Algunes de les seves obres van
adreçades al públic infantil i juvenil. Ha conreat també la novel·la de gènere
(novel·la negra, ciència ficció, fantasia mítica).
Cazarabet conversa
amb Margarida Aritzeta:
-Margarida què ha sigut allò
que t´ha impulsat a apropar-te a Joan Serra, “La Pera” un bandoler
mític del segle XIX, (de principis de l´ esmentat segle jo diría que era més bé d´entre
dinals del divuit i principis del dinou)?
Joan Serra és un dels
pocs “bandolers” que no
tenia novel·la o película, encara que sí que tenia una cançó molt coneguda, de Lluís Llach. Com que és un personatge
de Valls i sempre me n’havien
explicat moltes històries, però la majoria eren llegendàries, és a dir que tenia molts forats en la història real, vaig pensar que donava molt de si per fer una novel·la
-Aquest personatge va ésser immortalitzat per la cançó d'en Lluis
Llach, “El Bandoler”...per què
els artistes, penses que teniu aquesta atracció per certs personatges...què té de particular i d’atractiu
en Serra?
Els bandolers
sempre han tingut molt d’atractiu entre els artistes i el poble: s’oposaven a l’autoritat en uns segles d’opressió i intransigència. En Serra té un altre
atractiu, i és que el van
matar a 25 anys, és a dir a la flor de la joventut. I diuen que el motiu pel qual es va quedar quan tots els
seus fugien, va ser l’amor d’una noia
de 18 anys. Això és molt potent.
També és molt potent que se’l presenta com un home molt malvat que té l’ànima partida:
una part diabòlica que el
porta a assassinar brutalment,
i una part angelicata que
el porta a posar ciris a la Mare de Déu del Carme després de cada assassinat. Aquest mite romàntic, del doppelgänger, també és molt potent.
-El Camp
de Tarragona va ésser el seu
camp d’acció(mai millor dit): ets
de Valls així que entenc i començo a lligar moltes coses ( amés quasi s´afirma que el personatge La Pera també era de Valls)...com has aplegat a conèixer al bandoler Serra i a l’home que es va fer amb les pors d’aquets
racó de Catalunya?
Sí que era de Valls, i a Valls va ser penjat i
esquarterat a primers de
1815. Les seves històries
de por s’explicaven a les criatures.
I hi ha una cantonada, als carrers on ara es fa el mercat, que té un cap de pedra en una paret; es deia que era el cap d’en La Pera, i que era allà perquè en aquell lloc l’havien esquarterat
lligant els seus membres a quatre cavalls, que cadascun tirava cap a una banda. Hi ha una placa
i tot. Després hem sabut que aquesta
història és llegenda, sense traces de ser veritat, i que en realitat va ser
un soldat que va desertar a 19 anys
de l’exèrcit espanyol i es
va posar al servei de l’exèrcit
francès amb un escamot de gendarmes, durant la
Guerra del Francès (o de la Independència).
Va ser el que se’n deia “un
caragirat”
-Com ha sigut el treball de documentació?
M’he deixat
portar entre la llegenda i els
treballs històrics més rigorosos. El que es va
publicar al segle XIX pocs anys després de la seva mort i el que s’ha publicat recenment,
el que en diu la gent, el
que creuen, el que està provat i el que no. Ha estat molt interessant veure les contradiccions entre
les versions.
-Escolta ell podia ésser un bandoler i un assassí, però la manera en que el van ajusticiar i el no complir amb la seva última voluntat no deixa a la justícia en molt bon lloc...què ens
pots dir?
La justícia era la que era. La seva mort va ser un gran espectacle de masses i el fet d’exposar els
seus membres pels pobles de la comarca i tenir el seu cap
penjat en una gàbia durant mesos al lloc on el van matar, a la plaça del Quarter, denota una
gran crueltat. De la justícia
i de la gent que mirava l’espectacle.
-Com Margarida construeixes
la historia envers la novel-la? Com
fas la mescla mágica de ficció i no-ficció?
A través d’un altre personatge, inventat, que se suposa que tenia deu anys quan la Pera el va segrestar. Va córrer els camins amb
ell, fins i tot es va enamorar de la seva
estimada quan era una criatura, i al cap dels anys
es meravella que el que ell
recorda no tingui gran cosa
a veure amb les llegendes i cançons que comencen a córrer
-A part d´aquest bandoler
què més et va inspirar?
El segle XIX, ple de canvis
i transformacions. El personatge
secundari va a la cort de Ferran VII buscant el seu protector i després recorre mig Europa a la recerca d’aquests
avenços tecnològics. Ell mateix aconsegueix
fabricar autòmats. Ës una
de les línies argumentals
de la novel·la, el progrés
i la superstició.
-Qui creus que es pot apropar més
a aquest llibre, o sigui quan l´escrivies
amb qui pensaves…
a qui podia anar destinat?
A tothom a qui agradin les aventures. Està explicat amb un llenguatge que s’acosta al relat oral, com quan ens expliquen una història de viva veu. I també pot agradar a tothom a qui agradi descobrir
que un llibre són moltes històries encadenades, que hi ha una gran riquesa de referències que, si vol, pot seguir.
-Margarida per què aquesta tedència a fer mites al voltant dels personatges de la nostra història?
La literatura entra i surt del món que vivim, replanteja el que veiem, hi juga, ens ho
mostra d’una altra manera perquè hi parem atenció.
Parlar d’un d’aquests personatges és també parlar de nosaltres, de les nostres manies, de les nostres fòbies i de les nostres passions.
-No és un llibre biogràfic de La Pera ni molt menys però
sí s´apropa molt a ell i també als seus amors…també a la Maria que diuen que és va morir de dolor, de buit,
sota la bogeria, després de
que La Pera fos esquarterat,
què ens pots
contar?. Apropa’ns a la historia d´ amor d´ aquest tipus.
Hi ha una història
d’amor, d’amor apassionat entre dos personatges molt joves. També de l’enamorament (el primer amor) d’un
adolescent, que es descobreix
la passió quan just està naixent.
Formulo una hipòtesi sobre la mort
de la Maria: i si no va morir de pena? I si hi van tenir alguna cosa a veure tots aquells
soldats que van irrompre a
casa seva per detenir el seu estimat? El seu estimat no va poder
salvar-la. No vull explicar res més
sense fer malbé la intriga.
-Pot ser Joan Serra, La Pera, no fos
tan sanguinari i no passés d´ésser una mena de traidor i caragirada?
Aquesta és
la teoria i la realitat. En
Joan Serra era un caragirat, va anar
amb els francesos,
i quan es va acabar la guerra i els
francesos van marxar, es va
quedar al descobert. Els qui perden les guerres, o els partidaris dels bàndols perdedor, passen a ser automàticament bandits, bandolers i coses d’aquestes. Va passar al final de la Guerra Civil. Jo venia d’acabar d’escriure una història de maquis en què va
participar el meu pare (El pou dels maquis)
i hi vaig trobar punts de contacte.
-Com el record que tenim de les
coses, dels esdeveniments i
demés ,canvien pel pas del temps….passant de fet reial a mite?
Això va passar
al segle XIX. És el segle del romanticisme, de les llegendes, dels mites, de la invenció i recerca de les tradicions.
És natural. Ara ja ens ho trobem
fet.
-Jo diría que el personatge
central és el rellotger i fabricant d´autòmats( romántica professió que li donc a la novel-la quelcom
especial) que recorda , després
d´uns quants anys, qui va ésser
per a ell La Pera. Què ens pots comentar?
Sí, aquest és el personatge fort de la novel·la. I per fer-lo més singular, l’agafo dels dominis del Virrei Amat (el que va ser Virrei
del Perú i va fer edificar el Palau
de la Virreina de Barcelona): és un patge de pell fosca, que els seus amos tenen
per fer bonic i perquè la gent s’admiri. Aquest personatge “diferent”, nascut per fer de criat però descendent
de Túpac Amaru, corre els camins
amb la Pera, travessa el segle XIX i ens mostra un món apassionant.
-Ja la última pregunta: quin paper i com de destacat hi juguen
ací els Mossos
d´Esquadra?
Els Mossos són una mena de policia local en aquells temps i tinc motius per pensar que en
Joan Serra hi va tenir complicitats, i que van aconseguir,
per una vegada, estalviar-li la presó i un judici. El seu paper a la història que escric és ambigu,
volgudament, perquè contràriament al que després
explica la llegenda, no són
els Mossos els qui el persegueixen
aferrissadament, s’hi
enfronten i el detenen. El deté
l’exèrcit, com a desertor,
i ell s’hi enfronta a mort. No et puc explicar més coses sense fer malbé la intriga que plantejo al llibre
16424
Bandoler. Margarida Aritzeta
176 páginas 15,5 x 23,5 cms.
13,90 euros
Cossetània
Era el segle dinou, el seu nom Joan Serra, uns li deien
bandoler, de malnom era en
La Pera. El record del bandoler travessa
tota la vida de qui era només
un nen quan se’n va anar amb
ell a seguir els camins amb els
francesos i que ara, des de les seves
velleses, busca desesperadament
que parli una màquina per
poder trobar les claus d’un secret fosc
que sempre l’ha torturat.
Llegir un fragment: http://www.cossetania.com/tasts/Bandoler.pdf
Margarida Aritzeta (Valls
1953) és escriptora i professora de Teoria de la
Literatura a la Universitat Rovira i Virgili. Ha publicat nombroses novel·les, entre les quals, darrerament, La maleta
sarda (2010), El Gorg Negre
(2012) i El Pou dels maquis
(Cossetània 2013).
_____________________________________________________________________
LA LIBRERÍA DE CAZARABET - CASA SORO (Turismo cultural)
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069