La Librería de El Sueño Igualitario

Cazarabet conversa con...   Ramon Arnabat Mata i David Íñiguez Gràcia, autores de "Atac i defensa de la rereguarda: els bombardeigs franquistes a les comarques de Tarragona i Terres de l'Ebre 1936-1939" (Cossetània)

 

Sin título-1.jpgCossetània Editorial ens apropa a una obra magna, ATAC I DEFENSA DE LA REREGUARDA.ELS BOMBARDEIGS FRANQUISTES A LES COMARQUES DE TARRAGONA I TERRES DE L´EBRE 1936-1939.El llibre el subscriuen Ramon Arnabat Mata i David Íñiguez Gràcia. Tal i com ben bé diu la introducció aquest treball recull la historia dels bombardeig feixistes sobre les deu comarques de Tarragona i de les Terres de l´Ebre durant els tres anys de la Guerra Civil Espanyola

És un dolor, un cruel dolor, el veure les cases enderrocades, les parets caigudes, els trespols foradats, les runes amuntegades d’entremig de les quals han estat trets els morts i ferits que ja arriben a centenars. I és un conhort el comprovar que, a despit del llarg martiri, la vida persisteix, minvada però bategant, en els carrers que mostren, solta l’alt cel del Camp, les cases esbocinades i malmeses. A les cares dels reusencs i dels tarragonins apareixen els senyals del sofriment, però també els senyals del coratge. La gent del Camp fa la seva vida i la seva feina a despit de l’amenaça dels ruixats de foc.

Antoni Rovira i Virgili «Dues ciutats màrtirs», La Humanitat, 28 d’agost de 1938.


Índice, introducción y primeras páginas:
http://www.cossetania.com/tasts/Atacidefensarereguarda.pdf

 

Ramon Arnabat Mata (Santa Margarida i els Monjos, 1957) és doctor en Història, professor de la Universitat Rovira i Virgili i membre del grup de recerca consolidat ISOCAC. És director del projecte Tots els Noms (el Penedès, 1931-1979), president de l’Institut d’Estudis Penedesencs i autor de diversos llibres i articles sobre la Segona República, la guerra civil espanyola i el franquisme.

David Íñiguez Gràcia (Barcelona, 1971), doctor en Didàctica de les Ciències Socials i Patrimoni per la Universitat de Barcelona, és investigador especialitzat en l’aviació i la guerra d’Espanya, i autor de diversos treballs sobre aquesta temàtica.

 

Cazarabet conversa con Ramon Arnabat i David Íñiguez:

107bd8e.jpgarnabat2.jpgPer què li  heu ficat al llibre el nom  de : “ Atac I defensa de la rereguarda…”?

Volíem deixar clar que el llibre tracta tant dels atacs aeris, com de les estratègies de defensa de les ciutats bombardejades. Massa sovint els estudis sobre els bombardeigs aeris durant la Guerra Civil espanyola (GCE) se centren en el nombre d’atacs i víctimes i en l’estudi dels atacants, en el nostre cas volíem analitzar tant les estratègies dels atacants, com les dels defensors. En aquest cas de la defensa activa i passiva republicana que aconseguí evitar que el nombre de víctimes fos molt superior.

En les comarques de Tarragona i les Terres de l´Ebre, en particular, tant importants van ésser les bombardeig?

Nosaltres hem comptabilitzat un total de 1.318 atacs aeris sobre la rereguarda tarragonina, descomptant els atacs aeris quan aquestes comarques esdevenen front de guerra. Possiblement un estudi més a fons dels bombardeigs aeris sobre la Catalunya republicana ens donarien unes xifres semblants pel que fa a les comarques litorals i prelitorals de les demarcacions de Barcelona i Tarragona.

És fruit dels bombardeig que la Guerra Civil en aquest indret assumeix el nom de “Guerra Total”?

És evident que la Guerra Civil espanyola és la primera en que s’implanta l’estratègia de guerra total, tot i que les idees de guerra total neixen en el període d’entreguerres, sobretot entre els militars alemanys i italians. A partir de la GCE, totes les guerres seran “totals” i l’exemple més clar és la Segona Guerra Mundial. Coneixem molt be els raids aeris alemanys sobre Anglaterra, però desconeixem força els raids aliats sobre Alemanya al final de la guerra.

RamonArnabat.JPGCom definiríeu: “Guerra Total”?

El concepte de guerra total vol dir que quan un país entre en guerra, tot el país i la seva gent ho estan. És igual que estiguin al front o a la reguarda, perquè aquesta línia desapareix. És igual que la gent porti o no uniforme, perquè son un objectiu de guerra, perquè es considera que tots treballen per la guerra (fent armes, municions, roba, mantes, aliments, ....), Ara bé, la guerra total tant sols es pot desenvolupar quan hi ha mitjans tècnics per realitzar-la i això passa amb el desenvolupament de la aeronàutica en general, i de la militar en particular. A partir de començaments dels anys trenta del segle XX, els avions poden transportar i llençar tones de bombes sobre objectius situats a molts kilòmetres del front, poden atacar les ciutats de la rereguarda.

 

Es tracta, aquest d´un llibre magne i molt laboriós….quant de temps heu invertit i quina metodologia heu utilitzat?

Hem treballat durant dos anys en aquest llibre. Un any l’hem dedicat fonamentalment a la recerca, i un altre a l’elaboració de la informació i a la redacció del text. Hem realitzat una recerca exhaustiva als arxius militars espanyols i italians, als arxius administratius catalans i espanyols, així com en molts de locals i comarcals. Hem llegit molts llibres i articles que s’han publicat sobre el tema i molts diaris i setmanaris. Amb tot plegat hem obtingut molta informació textual i gràfica, tant sobre els atacs aeris com a la defensa antiaèria, activa i passiva.

Quina importància tenien o varen tindre els serveis d´espionatge amb els objectius de l´aviació feixista?

Van tenir una importància molt gran. La consulta dels arxius militars ens ha permès comprovar la gran quantitat d’informació que els feixistes tenien per a preparar i programar els seus atacs aeris. Veritablement, la cinquena columna existia, i a Catalunya era força important i estava ben organitzada, de manera que els avions que bombardejaven Catalunya tenien clar els objectius a assolir, una altra cosa és que ho aconseguissin. 

1293661565690.jpgEls ports, com el de Tarragona, eren enclavaments molt més importants que altres llocs, però com van ésser de diferenciadors?

El principal port català era el de Barcelona, per això va patir un setge aeri des del febrer de 1937 i fins el gener de 1939. Degut a aquest setge els altres ports catalans, entre ells el de Tarragona, que era el segon per importància, van assumir un paper més important, i per tant van esdevenir objectiu prioritari dels atacs navals feixistes, primer, i dels atacs aeris, a partir de l’abril de 1937. Cal recordar que amb les fronteres terrestres tancades, els aprovisionaments principals de la república arribaven per mar. 

Parleu-nos dels primers bombardeig….com afectà sobretot als habitants?

El primer bombardeigs aeri a aquestes comarques es produeix el 23 de febrer de 1937 sobre Flix i Tortosa. En un primer moment la idea de bombardeigs aeri no és assumida per una part important de la població. No serà fins que es produeixin els primers bombardeigs sagnants sobre Reus, Tarragona i Tortosa, la primavera de 1937 que la població prendrà consciència que el perill també podia venir del cel, i les autoritats civils i militars acceleraran l’adopció de mesures de defensa i protecció de la població civil. A partir d’aquell moment, els habitants de les ciutats més bombardejades viuran en una situació constant d’angoixa, ja sigui pels bombardeigs o pel perill de bombardeigs, ja que no se sabia quan podia produir-se..

Els ferrocarrils, les estacions també eren dels primers objectius…què ens podeu dir?

Els objectius de l’aviació feixista eren diversos. Podem dir que en global pretenien destarotar la vida i l’economia de la rereguarda amb l’objectiu de debilitar els front, dificultant-ne els subministraments. En aquest sentit els principals objectius eren els sistemes de comunicació (carreteres, ports, estacions i vies de ferrocarril i els aeròdroms), les fàbriques ja que “totes” eren susceptibles de produir per a la guerra (des d’armes i municions a roba, passant per aliments), les casernes i edificis militars i les seus dels partits que estaven al govern de la República. I, naturalment la població civil, amb l’objectiu d’atemoritzar-la i desanimar-la.

 

A tots els conflictes bèl-lics els ponts són punt d´alta conflictivitat  on tenen lloc batalles molt importants…com li va anar a les comarques de Tarragona I les Terres de l´Ebre?

Els ponts, anomenats “obras de arte” en la documentació de l’espionatge franquista, son també un objectiu prioritari, ja siguin ponts de ferrocarril o de carretera. Hem localitzat nombrosos documents de l’espionatge franquista documentant la localització de ponts en la via fèrria entre Port-bou-Barcelona-Tarragona- València. Cal dir, però, que els bombardeigs no n’enfonsaren cap. 

 

ramon-arnabat-llibre-29-11-13.jpgEn què va consistir la defensa activa al davant dels bombardeigs?

La defensa activa era bàsicament, el conjunt de mecanismes i disposicions encaminades a localitzar i neutralitzar els atacs aeris o marítims. La DA es dividia principalment en la defensa mitjançant els canons antiaeris i les metralladores, juntament amb les bateries d’il·luminació i so, és a dir, la DECA, i la defensa amb caces, destinats a aturar els bombardeigs enemics. Exigia una coordinació amb les transmissions i comunicacions entre uns i altres.

La DA va assolir un nivell d’organització exemplar, malgrat la migradesa de mitjans, que va ser un dels principals problemes que va tenir la República. 

I la defensa passiva?

La defensa passiva consistia en tot un conjunt de mesures destinades a prevenir i minimitzar els efectes dels bombardeigs aeris o navals: normes i instruccions a la població civil, implementar els senyals d’alarma; coordinació de forces militars, sanitàries i de seguretat; i, lògicament, de preparació i construcció de refugis. Tot plegat va suposar un gran esforç col·lectiu destinar a crear la protecció civil i sense tenir gairebé cap coneixement previ davant una amenaça que es faria efectiva de manera continua.

Tant l´una com l´altra, amb la manera de fer, ens pot recordar quelcom a altres defenses en altres indrets geogràfics com Londres o ciutats alemanyes durant la II Guerra Mundial?

Tenim constància que els aliats de Franco es van interessar per la defensa passiva i activa republicanes, així com d’altres països no bel·ligerants, com França o Anglaterra. Això però no vol pas dir que imitessin o que copiessin el model defensiu de la protecció civil republicana que, per altra banda, va ser la primera aplicada en època moderna a les ciutats i poblacions costaneres davant un setge aeri continu que s’inicia el 1937 i acaba el febrer de 1939.

La zona té un important patrimoni històric i cultural i la Generalitat es va ficar mans a l´obra amb la seva protecció. Quins criteris van seguir i feu una valoració del mateix?

La Generalitat de Catalunya va desplegar des de l’inici de la guerra una gran tasca de defensa passiva, primer de tipus informatiu i organitzatiu, i posteriorment construint refugis. Tasca en la qual tingueren un paper molt important els Ajuntaments i les Juntes Locals de Defensa Passiva. Cal tenir en compte que la República partia quasi de cero pel que fa a la defensa de les ciutats de la rereguarda per la qual cosa va haver d’innovar i ho va fer amb rapidesa i encert, tal i com mostra el fet que a la Segona Guerra Mundial s’estudiés el cas republicà per aplicar la experiència a diversos països. Podem dir, sense por a equivocar-nos, que sense la tasca de defensa passiva de la Generalitat i els Ajuntaments, el nombre de víctimes per bombardeig a la Catalunya republicana hagués estat molt superior. Per tant, a nivell general, cal valorar-la com a molt positiva.

 

ge1.jpgQuants refugis antiaeris va aplegar a tindre la vostra àrea d´estudi? Com eren? I com ha sigut la tasca d´anar-los recuperant?

És difícil fer-ne una quantificació exacte, però podem afirmar que les ciutats de Reus i Tarragona, la primavera de 1938, de refugis suficients per a la majoria dels residents. Tarragona comptà amb 60 refugis púbics amb capacitat per a unes 31.000 persones, i Reus amb 14 grans refugis públics amb capacitat per a unes 17.000 persones. A quasi totes les viles i ciutats de  les comarques de Tarragona es construïren refugis, si be, aquests no estigueren en funcionament fins a finals de la tardor de 1938. Tortosa va tenir 12 refugis públics amb capacitat tant sols per a 2.500 persones, un 10% de la població.

En gairebé tots els casos, la iniciativa popular o veïnal ha anat per davant de les administracions i els responsables polítics, per conscienciar en la preservació dels refugis arreu de Catalunya. Aquest fet s’ha viscut a les grans ciutats catalanes i també a les més petites. El següent pas acostuma a ser entomat per les administracions i consisteix en documentar i elaborar informes per al seu manteniment o conservació i posterior adaptació a visites.

Cal servar el refugis antiaeris com a patrimoni històric. Avui és quasi l’únic element patrimonial que ens resta dels bombardeigs aeris que van patir les ciutats republicanes. Tant sols dins d’un refugi podem arribar a copsar la sensació d’angoixa en la que van viure milers de ciutadans a la rereguarda republicana.

Així tot i que cadascuna de les ciutats es sap el seu….però quina ciutat va ésser la més castigada o si n´hi han algunes per damunt d´altres….?

Les ciutats que van esdevenir front de guerra, van ser sens dubte les més castigades per les bombes d’aviació i, les de l’artilleria. En aquest cas, podem parlar de Tortosa com la ciutat veritablement màrtir. Ara bé, Reus i Tarragona van patir un nivell de devastació brutal si tenim en compte que només van ser bombardejades per aire o, puntualment per mar, en el cas de Tarragona.

Parleu-nos, per favor, de la Legió Còndor i dels seus atacs….

Hem pogut constatar que la Legió Còndor alemanya, va tenir un paper molt més actiu i rellevant respecte els seus col·legues italians, contràriament al que podríem pensar. Això és degut a dos fets: en primer lloc a la tasca inesgotable dels hidroavions alemanys establerts a Pollença Heinkel He-59, que intervenen sobretot durant els vespres, nits i matinades a partir de la segona meitat de 1937 i fins el final de la guerra a les comarques. La seva missió: fer la vida impossible a la rereguarda republicana amb la destrucció dels transports i comunicacions: vehicles per tren o carreteres, estacions, molls, parcs automobilístics, dipòsits de gasolina, magatzems, etc.

El segon fet rau en la intervenció dels avions alemanys establerts a la Península, els quals s’aboquen al front de guerra en els darrers dies, des de finals de desembre de 1938 fins a finals de gener de 1939. Serà un conjunt especialitzat d’avions formats pels bombarders pesats Heinkel He-111 i els Dornier Do-17 de reconeixement, els avions d’atac i assalt Junkers Ju-87 Stuka i, fins i tot els caces Messerschmitt Bf-109 que es dediquen a protegir els primers i també a metrallar objectius a terra.  

Quin paper va tindre l´aeròdrom de La Sènia…?

El paper d’aquest aeròdrom va ser fonamental per la seva situació estratègica, des del primer moment en que s’hi estacionen l’abril de 1938 els aparells alemanys. L’aeròdrom serà emprat per vols de tot tipus, d’enllaç, observació i reconeixement, però sobretot, fou la base de les esquadrilles de caça formades per l’aparell més modern de l’època: el Messerschmitt Bf-109. També s’hi estacionarà una patrulla experimental dels famosos avions Junkers Ju-87 Stuka. I durant la batalla de l’Ebre els Heinkel He-111 basats en els aeròdroms a l’Aragó, també carregaran les seves bodegues de bombes per intervenir en aquell front de manera continuada fent escala a l’aeròdrom tarragoní.

 


Sin título-1.jpg15516
Atac i defensa de la rereguarda: els bombardeigs franquistes a les comarques de Tarragona i Terres de l'Ebre 1936-1939. Ramon Arnabat Mata i David Íñiguez Gràcia
800 páginas        17 x 24 cms.
25,00 euros
Cossetània


És un dolor, un cruel dolor, el veure les cases enderrocades, les parets caigudes, els trespols foradats, les runes amuntegades d’entremig de les quals han estat trets els morts i ferits que ja arriben a centenars. I és un conhort el comprovar que, a despit del llarg martiri, la vida persisteix, minvada però bategant, en els carrers que mostren, solta l’alt cel del Camp, les cases esbocinades i malmeses. A les cares dels reusencs i dels tarragonins apareixen els senyals del sofriment, però també els senyals del coratge. La gent del Camp fa la seva vida i la seva feina a despit de l’amenaça dels ruixats de foc.

Antoni Rovira i Virgili «Dues ciutats màrtirs», La Humanitat, 28 d’agost de 1938.


Índice, introducción y primeras páginas: http://www.cossetania.com/tasts/Atacidefensarereguarda.pdf

 

Ramon Arnabat Mata (Santa Margarida i els Monjos, 1957) és doctor en Història, professor de la Universitat Rovira i Virgili i membre del grup de recerca consolidat ISOCAC. És director del projecte Tots els Noms (el Penedès, 1931-1979), president de l’Institut d’Estudis Penedesencs i autor de diversos llibres i articles sobre la Segona República, la guerra civil espanyola i el franquisme.

David Íñiguez Gràcia (Barcelona, 1971), doctor en Didàctica de les Ciències Socials i Patrimoni per la Universitat de Barcelona, és investigador especialitzat en l’aviació i la guerra d’Espanya, i autor de diversos treballs sobre aquesta temàtica.

 

_____________________________________________________________________

LA LIBRERÍA DE CAZARABET - CASA SORO (Turismo cultural)

c/ Santa Lucía, 53

44564 - Mas de las Matas (Teruel)

Tlfs. 978849970 - 686110069

http://www.cazarabet.com/lalibreria

http://ww.cazarabet.com

libreria@cazarabet.com

 

https://www.facebook.com/javier.diazsoro

https://www.facebook.com/sussanna.anglesquerol