La Librería de El Sueño
Igualitario
ENTREVISTEM A FRANCESCA ALIERN,
DESPRÉS DE REGIRAR A L´ARMARI I A L´ESTANTERIA I TORNAR A LLEGIR LA NOVEL-LA
“LA SEGONA INNOCÈNCIA” D´EDITOIAL COSSETÀNIA.
Ara ha tret, també, amb
Cossetània: Les
passions de la Menestrala.
De què va la nova novel-la?
Aquesta novel·la recupera la història d’una dona avançada al seu temps, que va saber conduir la seua vida sense els complexos i les limitacions propis de l’època que
li va tocar viure. En una societat de principis del segle XX fortament marcada per
les diferències socials i
dominada per hòmens, la Menestrala aconsegueix encapçalar un gran patrimoni i, per damunt de tot, viure la vida apassionadament. Una història arrelada a la terra, amb forts ressons
de riu i carregada d’ingredients que us
transportaran a l’essència de la vida. Passió per la terra, passió per la cultura, passió per
la família i passió per l’amor: aquestes són les claus d’una
literatura que us remourà i
us transportarà a través dels conflictes i els sentiments més íntims dels
seus protagonistes.
http://cossetania.com/les-passions-de-la-menestrala-1459
L´escriptora.
Francesca
Aliern Pons, nascuda a Xerta (Baix Ebre), és una de les escriptores més representatives de les Terres de
l'Ebre.
Literata vocacional, basa la seva obra en fets reals i quotidians
protagonitzats per personatges als qui la vida no els ha estat gens fàcil. Amb
un llenguatge proper i impregnat del parlar de les Terres de l'Ebre, aquesta
novel·lista té la capacitat d'introduir el lector en l'interior dels seus
personatges, fent-lo coneixedor dels seus sentiments més profunds, de les seves
angoixes i inquietuds, i de situar-lo i guiar-lo magistralment tant en el
context històric i social, descrivint fets i costums, com en l'espai, sempre
acompanyat de la remor de l'Ebre. Guardonada amb diversos premis, té un públic
lector molt fidel i una obra prolífica.
Lo obra de l´ escriptora de
Xerta:
Xerta, 1976
Xerta.
Recull popular,
1995
Records
i memòries al voltant d’uns murs, 1995-1996
Un otoño, toda una vida, 1997-1998
No
llores, Laura, 1999
El
batec de l’aigua,
2000
La canela, 2001
Misererenobis, 2002
La
menestrala, 2003
La
historia innecesaria, 2004
El
pont de la solitud,
2005
Sabó
moll, 2006
Camins, 2007
Cor de
llop, 2008
Aigües
fondes, 2009
Mans
de fang, 2010
L'espiera, 2011
La
senyora Avinyó,
2012
La
segona innocència,
2013
L´ escriptora també ha
participat en un grapat d ´ obres de caire col-lectiu:
Otras voces, 2002 (traduït al francès)
El
brogit de l’Ebre,
2003
L’altre
Nadal, 2006
El riu
que parla, 2008
Ebre Blook, 2009
Octavi
Serret: de Vall-de-roures al món, Terres de l'Ebre: Editorial Petròpolis, 2009.
Jo sóc
aquell que em dic Gerard, Terres de l'Ebre, Editorial Petròpolis, 2010.
Cazarabet
conversa amb Francesca Aliern:
-Francesca
t´has convetit darrerament en una escriptora que
és tot un referent de les lletres de les Terres de l´Ebre. Com senta això?
-Estic contenta del meu
treball, però per arribar a
ser un referent a les Terres
de l’Ebre (si és que ho sóc), m’ha
costat suors i treball, molta dedicació i moltes hores i hores enganxada
al ordinador.
-Com veus la salut,
per cert, de les lletres d´aquestes lletres?. I com veus la salut
de la naativa en català?
-La salut
de les lletres d’aquestes
terres crec que es bona. Han sorgit
noms d’escriptors joves que caminen segurs per bons camins. Els
relleus generacionals són importants i més si són de qualitat.
Ens poden oferir noves perspectives literàries d’acord en aquets temps tan convulsos que estem vivint.
-Com és aquesta
darrera aportació teva a la narrativa?. Ens pots presentar un poc la
novel-la, la trama….fes com una presentación propia
des de la mirada de l´escriptora
-Bé, referent a la meua novel·la “ La segona innocència” he volgut plasmar , en dos parts ben
desiguals, la trajectòria d’un emigrant de terres menys afavorides
entre la dècada entre els anys 55-60, quan aquestes persones quasi sense sostre, que a casa seua no gaudien de llum elèctrica ni aigua corrent, van arraulir-se al sol
del moviment industrial a Catalunya, principalment a Barcelona. La primera part
es per conèixer els sacrificis d’aquesta gent per poder gaudir d’una llar i disposar de un sou que el treia de la misèria. Malauradament, també coneixen el que era viure dins una barraca, treballar dotze hores diàries
i conèixer el menyspreu de certa part de la societat. Però ho van superar. La segona meitat de la novel·la, ja ens relata els
temps que ens toca viure, perquè també coneixen el terror de la bombolla
econòmica que va enganxar a
sons fills, els nou catalans.
Descric tot el caos econòmic, la corrupció política i
les desgràcies que han tingut
que suportar i encara suporten, les classes obreres, per l’avarícia de bancs i de persones a qui els votants vam
col·locar en uns seients que no mereixien.
-Et vaig conèixer amb
el teu llibre que et publicà Antinea i , des de fa un temps ja hi
ha molt de vincle amb Cossetània. Com ha sigut el canvi i com són
les relacions amb les editorials i tot això? La crisi ha pegat també , i molt, al món de la cultura, i ahí esteu els escriptors, narradors…..com ho veus i com
ho sents?
-Tens raó, vaig començar a publicar amb Antínea , de la qual guardo un
bon record. Ara em publica Cossetània,
perquè treballa d’una forma
diferent. Disposa de bons correctors i amb un servei de distribució ferm, impecable.
Arriba a tota Catalunya, algunes zones
de València i les Balears.
-Però tot està
empastifat, és de suposar , per la crisi?
-La crisis també a colpejat fort el món de la cultura. S’han retirat subvencions,
l’IVA s’ha incrementat massa i no tenim suports econòmics.
Els escriptors i narradors, aguantem amb força, però
les vendes s’han reduït sensiblement i els lectors, en apujar-se el preu dels llibres,
compren el mínim i els comprenc perfectament. Tenen altres prioritats.
-Tenim , creus que podem estar sofint, una crisi de valors humans molt arraigada?
-Sí, estem sofrint
una pèrdua de valors humans molt arrelada
i és normal, perquè de
totes parts qui ha de donar
llum, dona fum. La política
protegís els lladres i l’església tampoc dóna massa bon exemple. Es intolerant. Els pederastes, la majoria de vegades, no reben cap mena de càstig, és més,
encara es tapen les seues propel·lies
imperdonables.
-Per exemple m´interesa per la teva edat i trajectòria,
reflecteixes molt bé quan i com
la gent ho pasa malament, què pots pensar dels moviments com : les “marees” i el moviment
15-M….
-Mira, jo sempre he procurat fer novel·la
social, de denúncia. Estic
al costat del feble, del qui
ho passa malament. Crec que és la nostra obligació
com escriptors, donar a conèixer el dia a dia de la nostra societat i no obviar res. Els
15-M s’haurien de multiplicar. La gent
hem de sortir més al carrer, sense pors, per remoure consciències i lluitar pel que realment és nostre,
que ens ho vam guanyar a pols.
L’esforç dels nostres avantpassats ha esta esborrat de forma brutal.
-Per a mí Sampedro és tot un referent. Què en penses tú?
-Vaig tenir la sort de conèixer al gra. J.L. Sampedro a Madrid i assistir
a una de les seues conferències.
Meravellós. Com tu bé dius, ha estat
un referent per tots natros. Humil, valent i sense pors, conscient
del temps que estava vivint i actuant en conseqüència. Un gran escriptor i
humanista.
-Tornant al món de la literatura: Sebastià Joan Arbó és per a les Terres de l´Ebre i per tots aquells que argaden de l´esciptura i de llegir tot un referent….diria més: és
un referent per a totes les lletres
catalanes. Què significa per a tú?. I què creus que significa per allò que ens deixes::la
teva obra?
-Sebastià Joan Arbó,
amb la seua incommensurable obra ebrenca, fou un orgull per les nostres terres i més enllà. Fa un retrat perfecte d’aquells temps en que el Baix Ebre era una terra castigada per la misèria i l’abús dels benestans
envers la classe social menys afortunada. Sempre li he tingut un gran respecte i molta gratitud per l’obra que en
va deixar per herència. Un personatge mític. De vegades crec que jo penso com
ell, salvant la diferència del temps, però encara és un autor força vigent.
-Jo crec que has passat per, almenys, dues etapes molt
significatives en la teva
obra creativa i narrativa,què en penses?
-Tot escriptor, al llarg de la seua etapa dedicada a
les lletres, té connotacions
diferents. A mesura que va madurant
canvia el to de la seua creativitat perquè la vida li mostra tota mena de cares, d’accions
i comportaments socials. Mai es pot estancar. De vegades llegeixo els primers llibres
que vaig escriure i me’n adono del gran salt que he fet. L’experiència comporta canvis, però no ens roba l’estil.
-Publiques per primera vegada l´any 1976, “Xerta ,1976” i després fins passats
19 anys no tornes a aparèixer
a les llibreies o món
editorial i ja et reengantxes
per a convertir-te en un referent ple, a més, de molta productivitat….què ens pots dir d´aquest parèntesi?
-El parèntesis no va ser tan llarg, perquè en cap moment vaig
parar d’escriure, però potser no publicava. A partir de l’any 1995 començo de nou i no sé si per bé o mal, des
de llavors cada any han aparegut obres meues a les llibreries. Mentre puga, la ratxa continuarà.
-Com treballaves en aquells dies del parèntesis?
-Aquells dies de parèntesis, com he dit, no vaig parar d’escriure, de prendre notes i
crear arguments que després
he aprofitat convertint-los
en novel·les.
-I com treballes, ara, quan hi ha més
productivitat…?
-Ara treballo amb
ganes, perquè escriure és el que omple la meua vida.
-L´esciptura deuria d´ésser una ferramenta més per fer pront
a les injustícies que estem
vivint avui en dia?
-Sí, l’escriptura és
una ferramenta per donar a conèixer
i fer front a les injustícies que estem vivint dia a dia
i que sembla, de moment,
que res pot aturar. Fa falta coratge,
sortir al carrer i
denunciar de viva veu tot
les barbaries comeses per gent
sense escrúpols.
Cazarabet conversa amb Jordi
Ferré, de Cossetània Editorial:
-Jordi, per què et vas ficar a fundar i treballar
amb una editorial com Cossetània, tenint en compte
que és una editorial petita –mitjana perquè aneu creixent...?Per cert, per què Cossetània?. Què significa per a tu Cossetània?
-Cossetània sorgeix de l’empresa de comunicació Imatge-9,
SL, que a la vegada cal buscar els seus orígens en el setmanari El Pati, de Valls. A mitjants
dels anys noranta els socis d’aquesta empresa vam fer un interessant debat
sobre si era interessant seguir sent una empresa que oferia serveis a tercers o
a més a més planificàvem el creixement fent producte propi. Al final vam
decidir, crear producte propi i com que una de les coses que fèiem en aquell
moment era llibres per a tercers, vam decidir fer llibres assumint nosaltres el
risc i per tant crear un segell editorial i posar-lo al mercat. A les nostres
terres, el Camp de Tarragona, en temps dels ibers hi vivien els cossetans, per
tant això era la Cossetània. Ens va sembla doncs que
aquest seria un bon nom per a l’editorial.
-Per què et vas plantejar des d´un
primer moment que la teva seria una editorial de llengua catalana?
-Volíem
fer productes molt propers al nostre país, amb llibres d’excursionisme, cuina i
monografies històriques, per tant la llengua ideal per a fer-ho era el català i
a més ens entusiasmava molt publicar llibres amb la llengua del nostre país i
col·laborar doncs amb la nostra aportació a la normalització lingüística, com
ja havíem fet amb la creació del setmanari El
Pati. Amb el temps l’editorial ha crescut amb moltes línies editorials i
ara tenim moltes col·leccions de temàtiques diverses.
-Per què no ens presentes a Editorial Cossetània?
-Cossetània és una editorial generalista que publica llibres
de temàtiques molt diferents però que som referents en llengua catalana amb
llibres d’excursionisme i cuina, tot i que també publiquem llibres de turisme,
natura, narrativa, esports, entre altres temàtiques.
-Amb quins medis vas partir
perquè no té que ser gens fàcil?
-L’editorial
no partia de zero, ja que l’empresa Imatge-9, SL ja tenia una facturació
assegurada gràcies a les feines de comunicació i de treballs editorials per a tercers.
Això ens va ajudar molt.
-Quin és l’equip humà de Cossetània?
-Cossetània el formen un equip de disset persones entre les
que directament estan diàriament a l’espai de l’editorial i les des de fora
col·laboren molt estretament amb l’editorial. El mèrit de Cossetània
és per tant el treball de tots, cadascú en la seva faceta.
-Sota quines il·lusions surt al carrer?
-Vam
sortir amb aspiracions petites, però amb molta il·lusió i amb l’objectiu
d’editar uns deu llibres l’any, però des del primer moment ens va agradar molt
el que estàvem fent, vam veure com algunes de les col·leccions tenien bona
recepció en el mercat i vam anar creixent fins el moment actual en què entre Cossetània i el segell en castellà Lectio
Ediciones editem més d’un centenar de llibres. A més a mitjans del 2012 ens vam
fusionar amb Angle Editorial, amb qui ja havien creat iniciatives conjuntes,
com un portal de llibres digitals i una xarxa comercial, i vam crear 9 Grup
Editorial, que té una presència en el mercat català pensem que molt
significativa.
- Jordi, Cossetània -es va mirar en algun mirall o en alguna altra
editorial …et vas inspirar en algú?
-No
especialment. Vam estar analitzant el que es feia en el mercat i vam provar
d’editar en línies editorials que ens semblava que podien tenir un nínxol de
mercat amb recorregut.
-En pots contar com ha sigut, des de la vostra
fundació ,el camí com a editor i com està anant aquests, tenint en compte el
temps que estem vivint i que amb això del llibre i de l’ofici d’editor
tot és molt, molt difícil?
-Hem
viscut uns bons anys editorials, amb èxits que ens han ajudat a créixer i ens
han permès situar-nos en una bona posició al mercat, però darrerament tot
plegat està canviant. Vivim dues crisis una conjuntural i una altra
estructural. La conjuntural un moment o altra passarà, esperem que sigui més
aviat que tard, però l’estructural deixarà el sector molt canviat. Internet i
l’entrada del llibre electrònic ha canviat les coses. Hi ha línies editorials
de llibres pràctics sobre les que té poc sentit editar segons quin tipus
d’obra. Quan proposes editar un llibre pràctic, el primer que has de
preguntar-te és si aquell contingut a la xarxa es pot trobar de forma gratuïta,
com per exemple les receptes de cuina, per posar un cas. Per altra part, a
l’Estat espanyol no hi ha un marc jurídic que permeti desenvolupar la industria
digital del llibre a causa de les descarregues il·legals que estan fent molt
mal i a l’IVA diferent que té el llibre electrònic
(21%) respecte el del llibre en paper (4%). Si això no s’acaba de resoldre de
forma positiva el llibre en general i el català en particular tindrà problemes
cada cop més grans en el futur.
-Jordi, des del compromís es poden editar bons llibres d’assaig, pensament,
historia?
-Sí. Es
poden editar bons llibres de qualsevol temàtica. És
tracta de trobar un bon autor, estructurar bé una obra i saber clarament quin
missatge es vol transmetre en aquell llibre.
-Quina tirada teniu per cada títol?
-Això
depèn de la temàtica del llibre i de les possibilitat que hi veiem en el mercat.
-Ja sabem que els peixets grans es mengen als
xicotets i el mercat editorial no es lliura, per a res, d’aquest fet…així la
desfeta amb els grans grups editorials és bestial….Ací és on la premsa deuria
de jugar un paper més que important, però sovint fa costat , encara més, al més
poderós. Com vos tracta la premsa , Jordi?
-Els
grans grups tenen diners per invertir en publicitat i destinen també recursos
importants en els departaments de premsa i màrqueting. Això els ajuda molt a
tenir presència en els mitjans. En el nostre cas, des del primer dia que
comptem amb un departament de premsa que organitza les presentacions i manté el
contacte amb els mitjans. Tots voldríem que es parlés més dels nostres llibres,
però no n’estem descontents. En general, ens
agradaria que en el món literari, la crítica intentés fer més cas dels nous
valors.
-Jordi , explica’ns com tries allò que vas
editant?. Com et planteges el tractament del material?
-A nosaltres
per una banda ens arriben propostes d’editors i d’agents literaris i per
l’altra som nosaltres que anem a buscar a un autor perquè ens faci un llibre
d’una determinada temàtica. En el primer cas, quan ens arriba la proposta el
que fem és analitzar-la i si qualitativament ens sembla que és bona. Si és el
cas n’analitzem les seves possibilitats comercials i
si hi veiem recorregut llavors la publiquem. En l’altra cas, nosaltres veiem
clar que un llibre de determinada temàtica i estructura pot tenir un espai en
el mercat i el que fem és buscar l’autor perquè el faci.
16716
Les passions de la Menestrala. Francesca Aliern
272 páginas 15,5 x 23,5 cms.
18,50 euros
Cossetània
Aquesta novel·la recupera la història
d’una dona avançada al seu temps, que va saber conduir la seua vida sense els complexos i les limtacions propis de l’època que li va tocar viure. En una societat de principis del segle XX fortament marcada per
les diferències socials i
dominada per hòmens, la Menestrala aconsegueix encapçalar un gran patrimoni i, per damunt de tot, viure la vida apassionadament. Una història arrelada a la terra, amb forts ressons
de riu i carregada d’ingredients que us
transportaran a l’essència de la vida. Passió per la terra, passió per la cultura, passió per
la família i passió per l’amor: aquestes són les claus d’una
literatura que us remourà i
us transportarà a través dels conflictes i els sentiments més íntims dels
seus protagonistes.
Francesca Aliern, filla de Xerta (Baix Ebre), és
una novel·lista compromesa amb la societat que l’envolta i amb el seu entorn. Guardonada
amb el Mèrit de les Lletres Ebrenques (2011), la seua prolífica obra compta amb un gran nombre de lectors i
lectores fidels: Xerta.
Recull popular (1995), Records i memòries al voltant d’uns murs (1996), Un
otoño, toda una vida (1997), No llores, Laura (1999), El batec de l’aigua (2000), La
canela (2001), Misererenobis (2002), La
Menestrala (2003), La historia innecesaria (2004), El pont de la solitud (2005), Sabó
moll (2006), Camins
(2007), Cor de llop
(2008), Aigües fondes
(2009), Mans de fang
(2010), L’espiera (2011), La senyora Avinyó (2012) i La
segona innocència
(2013).
_____________________________________________________________________
LA LIBRERÍA DE CAZARABET - CASA SORO (Turismo cultural)
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069
http://www.cazarabet.com/lalibreria
https://www.facebook.com/javier.diazsoro
https://www.facebook.com/sussanna.anglesquerol