La
Librería de El Sueño Igualitario
Editorial
Afers, ja porta temps col-laborant de manera molt estreta amb el Centre d'Estudis Històrics Internacionals i
junts trauen a la llum i rescaten interesantíssims treballs des del pou de la
memoria…així ens trobem, ara, amb un llibre que és tota una joia de poder
tindre i/o compartir , ja que sobre la Confederació Nacional del Treball es pot
parlar molt, això sí….però hi ha molt poca documentació sobre on poder
“documentar i asentar” allò de lo que parlem.
La que és co-directora del CEHI , Teresa Abelló ha fet la faenada de
rebuscar, recollir, lluitar contra els freqüents i ,no tant freqüents
adversitats ,per a aportar-nos una aproximació
a tot allò que hi ha de documentat entorn a la CNT….tot partint de la
Biblioteca del Pavelló de la República.
L´anarcosindicalisme, durant molt anys va ésser la força obrera del
poble contra l´abús del poder empresarial e institucional i és per això i per
molts més que és tant important l´estudi d´aquesta organització obrera. El
llibre es llig aviat i és molt amé i ágil….allò que volem dir és que no és gens farrugós.
En el llibre, sota la cura de Teresa Abelló, coneixerem els bons temps,
els de l´alça i els no tan bons, fins aplegar quasi a l´enronament durant la
dictadura franquista….amb la clandestinitat i tot plegat; també recull els intents de reorganització i la lluita…. sempre la lluita
i la reivindicació…sense oblidar l´exili que, per a tots, va ésser un viatge
massa, massa llarg….
Interesants són les crisis internes de les que també podrem parlar-hi i
assebentar-nos ,més i millor ,després de la lectura del llibre aquest: LA CNT
PAPERS D´EXILI I CLANDESTINITAT. Ara, res és com va ésser.
Anem a saber un poc més del Centre d´Estudis Històrics Internacionals,
el CEHI de la Universitat de Barcelona:
El Centre d´Estudis Històrics Internacionals(CEHI) de la Universitat de
Barcelona, fundat l´any 1949 pel profesor Jaume Vicens Vives, és un centre de
recerca i documentació especialitzat en
historia contemporània d´Espanya i, particularment, de Catalunya. Els seus
directors han estat Emili Giralt i Raventós i Rafel Aracil i Martí; actualmente
el dirigeixen Antoni Segura i Mas i Teresa Abelló i Güell. La llarga i rica
trajectòria d´aquest centre i les seves activitats i accions encaminades a
recuperar i difondre el nostre patrimoni documental han permès formar un
imprescindible Arxiu Biblioteca---ubicat a l´emblemàtica rèplica del Pavelló de
la República a Barcelona---per a l´estudi de la nostra historia més recent,
fonamentalment la Guerra Civil, l´exili, el franquisme i la Transició.
El llibre des de la sinopsis d´Afers:
Una de les dificultats més grans que ens trobem quan volem estudiar la
trajectòria de la Confederació Nacional del Treball és la dificultat per
localitzar documentació generada pel sindicat. Les vicissituds històriques i la
idiosincràsia dels militants han fet que aquesta estigui molt dispersa o que
hagi desaparegut. Aquest volum de la col·lecció «Els papers del Pavelló de la
República» ofereix una aproximació a la documentació relativa a la CNT que hi
ha als fons documentals de la Biblioteca del Pavelló de la República i una
mostra del seu contingut. Durant dècades l’anarcosindicalisme representà la
lluita obrera i a Catalunya liderà, amb autoritat, l’associacionisme obrer fins
al 1939. La Segona República, de manera sincrònica amb els canvis
politicosocials que hi tingueren lloc, representà el període àlgid de la
història de la CNT, però durant el franquisme aquesta entrà irreversiblement en
fase d’anorreament. En aquest llibre es fa un repàs de la història de la CNT,
sobre la base de documents produïts per l’organització, des del moment en què,
perduda la guerra, hagué de passar a la clandestinitat: els seus dirigents
foren silenciats i es desfermà un clima de repressió sever. Seguint un eix
cronològic, s’analitza la trajectòria de la CNT des que, en plena Guerra Civil,
fracassat el seu programa revolucionari, comença la seva davallada com a
sindicat. Des d’aleshores, resistència i lluita per la reorganització van anar
paral·leles a les pugnes internes entre dirigents històrics i militància a
l’exili, d’una banda, i la CNT ressorgida a l’interior d’Espanya que tractava
de reorganitzar-se en la clandestinitat, d’una altra. En conseqüència, es
tracten els intents de reorganització a l’exili i les successives crisis
internes a causa de les diferències entre la CNT de l’interior i l’exterior,
fruit de les realitats discordants que van desgastar l’organització fins a
convertir-la en una ombra del passat.
Teresa Abelló i Güell:
La co-directora del CEHI es doctora en Geografia i Història i professora
titular de la Universitat de Barcelona. La versar la seva tesi amb Les
relacions internacionals de l´anarquisme català(1881-1914). Especialista amb
camps com ara el nacionalisme i les Vanguardes i obrerisme dels anys vint del
segle XX.
Ha publicat treballs tant interesants com: - Vinaixa. Passat i present, Lleida, Institut d’Estudis
Ilerdencs, 2010 (coautora) (L); "L'obrerisme i les avantguardes
culturals" dins SALVAT-PAPASSEIT
poetavanguardistacatalà, Barcelona, Institució de les Lletres Catalanes. Arts Santa Mònica.
Edicions 62, 2010 (CL);El debat
estatutari del 1932,
Barcelona, Parlament de Catalunya, 2007 (L); - El movimiento obrero en España, ss. XIX-XX, Editorial Hipòtesi, Barcelona, 1997
(L); "Garibaldi y el anarquismo español", Spagna Contemporanea, núm. 25, 2004 (A); "El moviment anarquista
(1874-1914): entre el catalanisme i l'internacionalisme", Afers, núm.
13, 1992 (A); "El Proceso de
Montjuic ante la opinión pública europea", Estudios de Historia Social, núm. 40-41, 1987 (A);
Les relacions internacionals de
l'anarquisme català (1881-1914), Barcelona, Edicions 62, 1987 (L).
Cazarabet conversa
con Teresa Abelló i Güell
-Teresa si qualsevol de nosaltres s´apropa a la Biblioteca del Pavelló
de la República o al seu arxiu, amb quins material més valuosos ,en
quant a la documentació de la CNT, ens podríem deleitar?
-La Biblioteca del
Pavelló de la República és un centre de documentació de la Universitat de
Barcelona, especialitzat en la Segona República, la Guerra Civil, l’exili, el
franquisme i la transició; en aquest àmbits és un dels arxius-biblioteca més
importants del món.
Sobre aquests temes
guarda un important fons documental constituït per la col·lecció del Centre
d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI), la Biblioteca privada de Josep M.
Figueras i els fons que provenen del CRAI.
Pel que fa a la CNT en
concret, s’hi troben diversos fons, molt marcats per la seva procedència, amb documentació diversa. Podem destacar la
que fa referència a les col·lectivitzacions
que es van produir durant la Guerra Civil, o la del període franquista.
Una part important de
la documentació referida a la CNT, la constitueixen els fons personals d’antics
militants, com per exemple el del sindicalista Albert Pérez Baró, que com a
membre de la Conselleria d’Economia de la Generalitat de Catalunya durant la
Guerra Civil, tingué un paper molt important en l’aplicació del programa de
col·lectivitzacions. També el del mestre llibertari Francisco Ponzán, membre
del Consell de Defensa d’Aragó, i un dels organitzadors dels primers grups de
resistència armada contra el franquisme i responsable de la xarxa d’evasió
anomenada “Grupo Ponzán”; el d’Eduard Pons Prades, sindicalista barceloní,
afiliat a la CNT des del 1937, que el 1942 entrà a formà part dels “Grupos de
Acción Antifascistas” de la resistència espanyola a França; o el de Carlos
Manini, membre del Movimiento Libertario Español a França.
Pel que fa a
documentació sobre la CNT a l’exili és molt important el fons personal de Jordi
Arquer, el que fou vell militant del POUM. Dels últims anys dels franquisme i
l’època de la transició, troba també documentació interna de la CNT-AIT
(informes, actes de reunions, etc.) dins la col·lecció de documents dels
partits polítics des va des de l’any 1972 fins a començaments dels anys
vuitanta. També cal esmentar el fons personal de l’historiador Josep Termes,
traspassat l’any 2011 amb documents
relacionats amb la lluita antifranquista de diverses organitzacions,
entre les que destaquen els provinents de l’entorn anarquista. .
D’altra banda, relacionat
amb el món llibertari, entès d’una manera àmplia, s’hi troben diversos fons: el
del Movimiento Iberico de Liberación Nacional (MIL), que inclou documents
interns de l’organització, publicacions, fotografies, .... i informació diversa
sobre aquesta organització i les seves relacions amb altres grups llibertaris
(GARI, OLLA, etc.), i també el fons personal de Salvador Puig Antich.
Especialment atractiva
és la important col·lecció de fulls volants d’organitzacions i partits polítics
diversos entre els anys 1939-1975, entre els quals en trobem molts relacionats
amb les diferents organitzacions del mon llibertari. I, òbviament, s’ha de
ressaltar la magnifica col·lecció de cartells de l’època de la guerra, molts de
la CNT, i la Col·lecció d’Adhesius. Ambdós els podem consultar en xarxa, ja que
estan incorporats a la Memòria Digital de Catalunya.
-La CNT sempre ha paregut que viatja com en una mena de “bucle”, una
mena de “gimcama”…en definitiva, una muntanya russa….sempre sinònim de temps
convulsos de manera continua i continuada….això pot ser ha sigut un dels
factors per als que no és gens fàcil trobar-hi documentació?
-Hi ha molts factors
que hi tenen a veure. En part és fruit de la destrucció, però també del fet que
és un tipus de documentació que s’ha menyspreat com a valor històric. Es un fet
que la realitat política del país ha col·laborat a facilitar la destrucció de
la documentació que pogués comprometre a l’organització i als seus afiliats,
doncs els poders públics l’han utilitzar sistemàticament com a eina de
repressió. Això fou especialment dramàtic durant el franquisme, però la
repressió –i dura- es indestriable de la
història de l’obrerisme des de la seva aparició; per tant, conservar
documentació relativa a afiliats, cotitzacions, correspondència, ... sempre era
compromès.
Però, per altra part,
tampoc no és pot ignorar que aquesta documentació no fou valorada ni
acadèmicament ni des del món de l’arxivística fins a èpoques força recents i
per tant, l’esforç per conservar-la fou tradicionalment bastant minso. Molta
d’aquesta documentació, imprescindible pels historiadors, i que ara trobem en
centres públics, s’ha conservat gràcies a l’esforç individual de moltes
persones.
-Quant es parla ,o mirem arrere a la CNT…. o hem de fer sabent que van
ésser els que van mantindre la lluita obrera més ferma front a l´Estat i a les
empreses?
-Històricament, almenys a Catalunya, l’anarquisme és més
important com a expressió dels sectors treballadors -de la classe o les classes
treballadores- que no com a estricta corrent doctrinària o filosòfica. Des
d’aquesta perspectiva, és clar que foren els que més van aportar en la història
de la lluita obrera, de la lluita dels treballadors per aconseguir millores en
l’àmbit laboral i social, fins a al guerra civil i, amb una dinàmica diferent,
durant els primers temps del franquisme. Òbviament, a partir d’un determinat
moment el pes i influència de l’anarquisme es dilueix en favor d’organitzacions
sindicals noves.
L’anarquisme creà
consciència de classe entre els treballadors, i en moments mols difícils fou
decisiu per ajudar a crear una consciència dels drets de les classes
treballadores, i a donar-los un sentit de l’autoestima, d’orgull i de dignitat
social. Tot i així, no podem deixar de banda que en bona part anarquisme i
anarcosindicalisme foren una utopia, i que sovint també, i malgrat postures
internes radicalment contràries, no es va poder sostraure de la violència, com
a reacció contra la enorme desigualtat social i de injustícia que es vivia.
- L´
anarquisme i l´anarcosindicalisme va anar sofrint i molt arran que, durant la
Guerra Civil, el govern republicà apostà més pel partit comunista per lo de
l´ajut de la Unió Soviètica…vivint-se una guerra dins de la pròpia guerra civil
entre els propis que estaven del cantó republicà….va començar, també, en
aquest punt de no retorn, les pròpies e importants discrepàncies que vendrien,
més que res a l´exili, entre els propis anarquistes….com ho veus, què ens pots
comentar com estudiosa i com està documentat des del teu llibre a la
Biblioteca del Pavelló de la República?
-Els anarquistes foren
dels primers derrotats en el pols polític que es visqué en el bàndol republicà,
i en la darrera etapa de la guerra el moviment anarquista fou arraconat.
Immediatament després
d’aturar el cop d’estat, l’anarquisme inicià amb força una revolució que es va
veure aturada molt aviat; en un clima bèl·lic, i amb la realitat d’haver de
lluitar contra un enemic comú, s’acabà imposant un pacte que comportà aturar la revolució i el compromís de la CNT-FAI a
col·laborar en la governabilitat a canvi de mantenir les conquestes
revolucionaries dels primers mesos de la guerra. Aquesta fou una decisió
valenta i compromesa que, tal i com van anar després les coses, va condicionar
a la CNT. La dinàmica de la guerra va portar a que, progressivament, els
comunistes guanyessin pes en detriment dels anarquistes fins a derrotar-los.
L’actuació política durant la guerra pesà com una llosa en el si de
l’anarquisme, doncs els diversos sectors sempre es van tirar en cara el paper
que cada un d’ells havia tingut en aquell període.
En el llibre s’exposa
l’evolució de l’anarquisme a l’exili, bifurcat en dos sectors: un, teòricament
dominant, que retornà als orígens doctrinaris d’un anarquisme pur, defensor de
les essències, que feia apologia de l’actuació revolucionària anarquista durant
la guerra però que paral·lelament trencava amb l’experiència de col·laboració
republicana duta a terme en aquell període.
Un altre sector és
mostra partidari de col·laborar en la lluita antifranquista amb altres forces
polítiques; aquesta segona postura és la que trobà un ressò majoritari en la
resistència llibertaria a l’interior de la Península. A l’exili, només un sector minoritari va seguir aquesta línia,
i el seu “revisionisme” topà amb el “purisme” de la direcció majoritària del
moviment llibertari, instal·lada a l’exili i, per tant, allunyada de la
realitat quotidiana del país. Curiosament, alguns destacats antics radicals
dels faisme, en aquells moment, i en virtut de l’experiència de la guerra,
defensaven una actuació més moderada i propera a les postures de
l’interior.
Al marge d’aquests dos
sectors, un petit grup de militants, bàsicament gent jove que havia participat
a la guerra, els anys quaranta va decidir continuar la lluita armada contra el
franquisme practicant accions de guerrilla urbana, sense trobar, però, el
suport de la direcció de l’exili.
-Però fins a les hores l´anarquisme i l´anarcosindicalime havien guanyat
clarament el carrer, no?. Fins i tot salvant a la República els primers dies de
la GC….
-Efectivament,
tradicionalment l’anarcosindicalisme havia liderat les lluites obreres, i a
partir de la crisi de després de la guerra europea havia anat mostrant de forma
categòrica tota la seva forà. Els anys vint i trenta foren els del sindicalisme
revolucionari de masses.
De tota manera, la
relació de l’anarquisme amb la República fou complexa; en aquells anys guanya
força la corrent que defensava el valor d’una elit revolucionaria
d’avantguarda, que havia de conduir la classe obrera cap a la revolució social,
superant la república democràtica, que era vista com a burgesa, i contra la
qual molts sectors anarquistes van lluitar, cosa que generà força conflictes
interns.
El 1936, la CNT va
tenir una participació decisiva per frenar l’aixecament militar del 18 de
juliol, i a partir d’aquí, inicià la seva pròpia revolució. Però finalment, el projecte de prendre el
poder fracassà en favor d’una política de col·laboració amb les forces
democràtiques.
-També veiem que ens pots parlar, i molt ,del món del nacionalisme…A
veure si em sé explicar: abans com ara nacionalisme i
anarquisme/anarcosindicalisme han lluitat per agafar el carrer…?
-A veure si he entès
be la pregunta. Jo potser matisaria dient que anarquisme/anarcosindicalisme i catalanisme han lluitat per agafar el
carrer, per portar-hi les seves reivindicacions i implicar-hi a la ciutadania,
i crec que al llarg de la seva història ho han fet, tenint ambdós moments
èpics.
Una altra cosa és la
relació entre l’anarquisme, o entre l’obrerisme entès com a espai marc de
l’anarquisme, i el catalanisme. Aquí trobaríem posicions enfrontades, però jo
participo del convenciment de que el catalanisme/nacionalisme català és un
moviment socialment molt transversal, i si be dins de l’anarquisme hi trobarem
posicions molt diverses, i en tant que defensors de l’apoliticisme i/o de l’antipolicisme, mantindran una
actitud discrepant respecte a qualsevol estat, no hi ha dubte, com molt
fermament va teoritzar i defensar el desaparegut Josep Termes, que l’obrerisme
va formar part, i forma, del projecte nacional català.
-Una pregunta que no té molt a veure amb el llibre però que sí
m´agradaria fer-te….s´ha ha interposat un xic el moviment ciutadà
15M a la lluita pel i al carrer?
-En bona part crec que
si. De tota manera crec que sempre hi ha hagut un moviment ciutadà fort darrera
de les reivindicacions de tota mena; la diferència és que segurament durant
anys la reivindicació ciutadana s’ha canalitzat al voltant d’unes sigles,
encara que no en fossin militants, i ara d’alguna manera, s’hi ha perdut la fe.
Les organitzacions
polítiques i socials que estan dintre del sistema semblen presoneres del propi
sistema i faltes de respostes davant els nous reptes de la societat. Hi ha una
falta de sintonia entre discurs i realitat, per tant, d’alguna manera es trenca
el pacte social i la gent comença a actuar al marge, si no en contra, del seus
representants. La ciutadania, que rep per tots costats, pren el carrer per
visualitzar un malestar creixent; la incògnita és com aquest moviment ciutadà,
molt plural des de tots els punts de vista, canalitzarà les propostes
alternatives.
15809
La CNT. Papers
d'exili y clandestinitat. Teresa Abelló Guell (edició, introducció i notes)
202 páginas 14 x 21 cms.
19,00 euros
Afers - Centre d'Estudis
Històrics Internacionals
Una de les dificultats més
grans que ens trobem quan volem estudiar la trajectòria de la Confederació
Nacional del Treball és la dificultat per localitzar documentació generada pel
sindicat. Les vicissituds històriques i la idiosincràsia dels militants han fet
que aquesta estigui molt dispersa o que hagi desaparegut. Aquest volum de la
col·lecció «Els papers del Pavelló de la República» ofereix una aproximació a
la documentació relativa a la CNT que hi ha als fons documentals de la
Biblioteca del Pavelló de la República i una mostra del seu contingut. Durant
dècades l’anarcosindicalisme representà la lluita obrera i a Catalunya liderà,
amb autoritat, l’associacionisme obrer fins al 1939. La Segona República, de
manera sincrònica amb els canvis politicosocials que hi tingueren lloc,
representà el període àlgid de la història de la CNT, però durant el franquisme
aquesta entrà irreversiblement en fase d’anorreament. En aquest llibre es fa un
repàs de la història de la CNT, sobre la base de documents produïts per
l’organització, des del moment en què, perduda la guerra, hagué de passar a la
clandestinitat: els seus dirigents foren silenciats i es desfermà un clima de
repressió sever. Seguint un eix cronològic, s’analitza la trajectòria de la CNT
des que, en plena Guerra Civil, fracassat el seu programa revolucionari,
comença la seva davallada com a sindicat. Des d’aleshores, resistència i lluita
per la reorganització van anar paral·leles a les pugnes internes entre
dirigents històrics i militància a l’exili, d’una banda, i la CNT ressorgida a
l’interior d’Espanya que tractava de reorganitzar-se en la clandestinitat,
d’una altra. En conseqüència, es tracten els intents de reorganització a
l’exili i les successives crisis internes a causa de les diferències entre la
CNT de l’interior i l’exterior, fruit de les realitats discordants que van
desgastar l’organització fins a convertir-la en una ombra del passat.
_____________________________________________________________________
LA LIBRERÍA DE CAZARABET - CASA SORO (Turismo cultural)
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069
http://www.cazarabet.com/lalibreria
https://www.facebook.com/javier.diazsoro
https://www.facebook.com/sussanna.anglesquerol